diumenge, 12 de desembre de 2010

L'HERÈNCIA DE LA BARBIE (II)



Aquest va ser dels primers (crec que de fet va ser el primer de tots) anuncis de la Barbie a Espanya. I em va convèncer que sí, que jo ja era prou gran per jugar amb la Barbie. La necessitava!




Els Reis que eren molt espavilats es van coordinar com només ells saben fer-ho i em van deixar la Barbie Sun a casa i a casa de la padrina de la meva mare, la banyera. Vaig al·lucinar, em semblava la cosa més luxosa , exquisida i glamourosa del món. Així d'innocents i agraïdes érem les criatures nascudes als setanta.

La nina i els seus complements eren fabricats per Congost amb llicència de Mattel. Parlo de memòria, però em sembla que aquesta banyera té la patent alemanya.

Trobo que la gràcia d'aquelles coses "made in Spain" de Congost era la gamma de colors. Encara no havien sucumbit a l'imperi absolut del rosa Barbie. Com a exemple, aquest menjador verd amb gerra i gots grocs.

Aquest estiu passat la Fashionista de la meva nena també va recuperar la banyera i, malgrat que pateix l'atrotinamenta dels anys passats i de les hores de joc, encara li ha fet servei.

La banyera venia amb bastants complements: raspalls, pinta, pastilla de sabó, mirall de mà, catifa, tovallola... i un pot de sabó líquid per fer escuma, la qual s'aconseguia prement una manxa que insuflava aire per sota l'aigua.

M'encantava el vitrall. Ai, encara ara m'agradaria tenir un racó així per a mi.



Altres models trobats per internet (tots de color rosa) amb vitralls diferents:




I, per acabar... una curiositat:
en una escena de la pel·li dels Gremlins, quan entren en un magatzems per acabar amb el més dolentot de tots (el de la cresta blanca) es veu una pila de caixes del "Buble Bath".


dijous, 11 de novembre de 2010

LIMONCITO







Durant molt de temps vaig pensar que tenia un Mocosete. La família em regalava els seus conjuntets... com aquests dos











...complements, com aquesta banyera-moisès...










Fins que algun dia algú em va dir que el seu Mocosete era tot de plàstic i no plorava. Què?!!! No podia ser! Estaven equivocats perquè el meu era tovet i anava a piles. Segur, segur, segur.

Doncs no, jo no tenia raó. Resulta que el meu era un nino també de Toyse, amb una mida similar, però que n'era un altre. Hmm... i doncs, quin devia ser?
Limoncito de Toyse!!! En aquest anunci es pot veure que el venien sense vestit, només amb la roba on s'enganxaven el cap i les extremitats. I un pitet.


És el nino bebè amb el que més vaig jugar de petita, per tant, el més maltractat i castigat pel temps. Tot i això encara continua igual de guapo, encara que el cos se li hagi quedat una mica massa tou després d'haver-li tret el mecanisme i la caixa de piles que hi portava darrera un cremallera que tenia al culet.

diumenge, 3 d’octubre de 2010

TARTA DE FRESA

Doncs aquí tenim la Tarta de Fresa i la Tarta de Limón Trenza Mágica de Hasbro. Quan donem voltes a les fulletes (o cors verds) que porten damunt el barret, la trena s'escurça i s'allarga estirant-la.
En el mateix moment que van sortir del blister es van posar a tafanejar per tot arreu. En un calaix van trobar les maquinetes metàl·liques de la marca Playme i la marca Marti. N'hi havien unes cinquanta, així que no van poder evitar voler fer-se unes quantes fotos.



















Si voleu veure les col·leccions senceres d'aquestes dues marques de maquinetes (i més), visiteu http://www.agirones.com/web/docs/1/1/carpeta,benvinguda/hotel,/EL-COLECCIONISMO-HOBBY-Y-PASION.html. Completíssima!

divendres, 27 d’agost de 2010

L'HERÈNCIA DE LA BARBIE

Poc s`ho pensava aquesta fashionista que quan arribés a casa l'estava esperant una bona herència: cavall, banyera, cuina, dormitori amb despatx, caravana...
I perquè el cos de les Barbie d'ara no té gaire a veure amb les antigues que si no també s'hauria trobat amb un bon munt de roba.


Ha estat un amor a primera vista. I tot i que no anava amb un vestit gaire adient per muntar a cavall, no s'ha pogut estar de sortir a fer un un volt.





dissabte, 21 d’agost de 2010

OKUPES


A la Laura de Las Montañas se li ha omplert la casa de nans i princeses. Fins i tot s'han quedat amb el gosset i el nadó que eren al dormitori.

A la taula de la cuina han instal·lat un ordinador que li han pres a una tal Barbie.

La veritat és que més enllà de la broma, aquest estiu m'ha donat per donar voltes al fet de com em costa imaginar-me una altra família vivint a casa meva. Suposo que em ve d'haver conegut la família que ara s'està a la casa de la que va ser la padrina del meu pare. El record d'ella sempre va lligat al record de la seva acollidora casa: les fotos que tenia dels seus nets, la cuina on feia una coca de maçana boníssima, el pou interior, el pati amb el gronxador ... I ara tots aquells espais estimats són usats per una família amb tres nens que no tenen ni idea de com era la casa abans que ells arribessin. No dic que sigui res dolent, només que em fa pensar...

Per una altra banda a casa nostra recordàvem com la besàvia dormia al lloc on ara tenim la cuina, així que quan s'estava al llit veia les mateixes bigues que ara veu el meu nen quan es fa les farinetes...

Total, que m'he passat les vacances pensant en com n'és tot de provisional. Que la besàvia i la padrina segur que no s'haurien pogut imaginar mai els canvis a casa seva ni la gent que ara es passeja pels llocs que van ser seus.

dimarts, 29 de juny de 2010

GARMO

Avui us presento una nina de finals dels 60. Senzilla, humil, segur que de les baratetes... però amb una cara de bona nena ben bonica.

El cap és de goma i el cos és de plàstic dur.


La roba que porta a la foto és la d'origen (excepte la cinta del cap). Però com que té una mida entre Mocosete i Nenuco, quan jugàvem amb ella li posàvem molts altres modelets de les seves col·legues de prestatge.

Per cert, la brusa i les calcetes que porta no estaven pensades per posar i treure perquè van cosides (ni velcro, ni goma, ni gafets, ni botons, ni cintes...)


Com ja m'ha passat amb altres nines, d'aquesta tampoc ningú no recorda com va arribar a casa ni de mà de qui ho va fer. És de les "de tota la vida".


Al clatell porta la marca GARMO. I malgrat les hores d'investigació internàutica només he trobat, a TC, aquesta altra nina de la mateixa casa. M'hauria agradat haver aconseguit una mica més d'informació sobre la fàbrica on va ser feta, models que oferien, si les distribuïen als magatzems de joguines o si eren premis de fira. Qui sap... potser algun dia descobreixo alguna cosa més.


divendres, 18 de juny de 2010

AVERY



M'han regalat una Avery. És la rossa de les Moxie Girlz de la casa MGA.
Aquesta marca era la que feia les Bratz, però va perdre una demanda que li va posar Mattel. Pel que he llegit es veu que el dissenyador de les Bratz encara treballava a Mattel quan va desenvolupar el concepte de la nina, i els reclamaven la seva propietat



Així que MGA, al perdre les Bratz, es va plantejar treure unes nines similars, però suavitzant una mica tant l'aspecte com els valors que la joguina havia de transmetre a les nenes. Les Moxie tenen una fesomia més infantil i són menys materialistes que les seves antecessores



A mi em fan gràcia els peus (es veu que són com els de les Bratz, però com que jo no n'he tingut mai cap a les mans, no ho sabia). Doncs no es canvien només les sabates sinó tot el peu a l'alçada del turmell. A mi em recorden els ninos d'acció que tenien els meus cosins quan érem petits, que a la que baixaves la guàrdia tenien un peu cap a Orient i l'altre cap a Occident.



Aquesta és la foto oficial del model d'Avery amb xandall blanc.
Si us interessen aquestes nines podeu visitar les pàgines:
I el blog de Mandarina:



dilluns, 14 de juny de 2010

CUCO I CUCA

Aquests dos bombons de 35 cm. són de la marca Miel de Abeja que pertany a Mariquita Pérez.El nino es diu Cuco, tant per al nen com per a la nena, i en el catàleg 2009 n'hi havia moltíssims models diferents. Però quan he entrat a donar-li un altre cop d'ull, m'he trobat que per al 2010 només en tenen tres: dos nounats i una amb trenes com la meva. Vaja! Serà cosa de la crisi...



Me'ls han regalat com a nen i nena, però no sé... que jo al que se suposa que és el nen li veig un punt molt femení. La roba amb tantes floretes i papallones no m'acaba de fer el pes (les sabates són dignes del mismíssim Paco Clavel). Així que puc fer dues coses: un parell de cuetes per convertir-lo en una nena amb els cabells curts o anar a la recerca d'un conjunt una mica més sobri.
Suposo que triaré la segona opció perquè ja m'he acostumat a pensar que són "la parelleta" i perquè la roba no m'agrada ni per a una nena!!!. Tan mona que va la de les trenes.

Això sí, no es pot negar que són de molt bona qualitat i estan fets amb bons materials perquè pesen bastant, els cabells són preciosos i la roba d'ella té un bon acabat (la d'ell segurament també, però amb el temps només salvaré la jaqueta a ratlles de colors).

Passejant per la web he trobat aquests altres exemples de Cuco:





dijous, 3 de juny de 2010

MIMOSO DULCES SUEÑOS

Aquest nino va arribar a la clínica l'endemà mateix del naixement del nen. Va ser un regal dels tiets del nadó.

Va ser amor a primera vista, o millor dit, a primer oïda. El petitó estava un pelet neguitós i tot just va sentir-ne la música es va calmar.

Des de llavors són inseparables. Una setmana que el petit amb només quinze dies va haver d'estar ingressat, els serveis del Mimoso també van ser requerits. I allà va estar ell fent companyia i donant consol amb les seves tonades.

Els botons que té a la panxeta són per engegar el so i té dos modes:
- tonada que es va repertint durant cinc minuts.
- seqüència de tres tonades mesclades amb sons de la natura.

A més, el botó que té forma de mitja lluna s'encén amb una llumeta molt tènue i oscil·lant.

Són moltes les virtuts que li trobo: línies senzilles, cara simple i simpàtica, sons molt suaus i reals (insisteixo amb això, el volum és l'adient per fer adormir un bebè)

També m'agrada l'ambigüitat que pot fer que esdevingui qualsevol cosa a ulls del nen (quan sigui més gran, és clar)
Què penseu que pot ser? Un nen ben abrigadet, un astronauta, un submarinista, un nen disfressat de gota d'aigua...

Les plantes dels peus diferents (amb un estampat com en el culet) i el nus-banyeta que li surt del cap són uns detalls molt monos.

A la capsa ve un llibret de cartró amb tres il·lustracions que fan referència als sons de la natura que emet.

Els de la Chicco també venen una versió "femenina" en color rosa i dues banyetes, però a mi el to blauet aquest combinat amb el verd m'agrada tant que em sembla que el triaria encara que fos per a una nena.