NANCY VAMPIRA

Famosa ha disfressat la Nancy per a Halloween. La de la meva nena és la que va de vampira.
És rossa, amb metxes negres i ulls verds.
La roba és bastant mona, amb molts detallets. I les calcetes també són negres!
A dins la capsa hi ha uns quants tatoos (quan jo era petita li dèiem calcomanies): gats negres, rat-penats...

La carbassa és molt divertida. Si prems la tija s'encén. I si hi aguantes el dit, la llum va canviant de color. També pot funcionar sola, amb un interruptor que té a la part de sota.




I aquesta és la versió bruixeta. M'agraden les mitges a ratlles, el barret i les sabates. Però el vestit i les metxes de color rosa, no tant.

CHIQUITOS

Aquests ninos són simpàtics, tovets, sense cap tipus de mecanisme, d'una qualitat acceptable i estan bé de preu.

Són de Famosa i els vam comprar en un Toys R Us. No sé si els han fet només per a aquest cadena, però el fet és que no els he vist enlloc més.

El Copiright que apareix a la capsa és del 2009, però ells ja tenen un passat.

He trobat que tenen els seus anyets i la seva història. El nom de "Chiquitos Maravillosos" ja s'utilitzava per allà els anys 80 per comercialitzar la versió que Famosa feia de les Cabbage.

Cap als anys 90 ya tenien aquest aspecte, però amb robes de l'època. I tenien el seu anunci a la tele!

No he pogut esbrinar si les ganyotes que fan en el spot les feien de debò o només era un efecte publicitari.

La capsa dels que vam comprar és molt més sobria que la dels 90. La meitat d'ample que la de la foto i de cartró rústic amb flors d'un sol traç que semblen fetes a mà amb retolador.

La samarreta del nen no us recorda la roba d'un altre nino de Famosa? Aquest tela a ratlles blaves no us sona?

Mireu, mireu...

6480 6366 OF 9999

Aquests són els números de les Nancy que he comprat.

Bonica, oi?

Les vaig trobar en un Toys 'R Us. Aquests magatzems no m'agraden gens: les joguines que tenen són molt "del montón", malgrat l'espai de què disposen no tenen un assortit gaire interessant i les nines que tenen de marca pròpia són d'una qualitat pèssima.

Però, bé... al cas. Que fent-hi una volteta sense gaires esperances... tatxaaaaaan!! En una cantonada, mig amagades, n' hi havia dues!!

Quina alegria!!! però la joia va durar ben poc. Una patia d'al·lopècia a clapes i l'altra tenia un ull que no obria ni tancava bé.

Quan ja estava decidida a deixar-les estar, el meu marit en va veure més a dalt de tot del prestatge. Tot i que estaven posades de manera que només es veia la part de sota de la caixa (on hi ha el codi de barres), el color rosa no donava lloc a cap dubte.

Oeeee, oe, oeeeeee... una pila de Nancys!!!

Ara només calia trobar una amable dependenta que ens les baixés. Semblava fàcil, però no. Missió del tot impossible. Després de dues voltes per la botiga... ningú. Així que vam sincronitzar els rellotges i ens vam separar a la recerca d'algú que ens pogués ajudar.

...res...

S'imposava la necessitat d'aplicar les tècniques de supervivència més sofisticades. Em vaig fer amb un tub de la família de la Steffi Love (crec que es diu així) i ens vam disposar a posar en joc tota la nostra habilitat per fer caure un parell de negris que estessin en bones condicions.

No va ser fàcil, no. Estaven molt altes i costava arribar... però al final van anar caient.

Mentre un remenava amb el tub, l'altre les entomava com si fóssin una pilota de bàsquet i estéssim a l'espera del rebot.

Jo fins i tot m'imaginava algú entrant-nos pel darrera, guanyant-nos la posició i saltant més que nosaltres per pendre-nos-les. Ens ho vam passar pipa!!

Pagar va ser una altra "aventura". No hi havia cap caixa oberta i vam haver de passar per atenció al client... tot molt tètric. Però jo feliç com un anís amb les meves nines.

A les fotos hi ha una que no ha sortit de la caixa perquè serà un regal per a una amiga.

Fa més de dos anys que ens va fer un favor i jo volia donar-li les gràcies regalant-li una Nancy.

Un cop ella em va comentar que de petita no n'havia tingut cap.

Així que se'm va ficar al cap agafar-li'n una de Colección. Però quan vaig començar a buscar-ne, va resultar que ja no en quedaven a les botigues, que totes estaven descatalogades; excepte la de comunió, però aquesta no em va semblar un regal adient.

Com que el regal havia de ser una cosa inesperada, sense cap compromís... vaig decidir estar a l'aguait amb l'esperança que els de Famosa algun dia tindrien un detallet amb la Nancy clàssica i en reeditarien alguna... i així fins ara!!

Ja ho diuen... Nunca es tarde si la dicha es buena ;-)

NURSERY

Doncs aquí torna la Barriguitas xinesa per presumir de bressol, de cadireta alta per menjar i de taca-taca.

BARRIGUITAS

Aquesta Barriguitas xinesa és d'una col·lecció de quiosc de fa uns anys.

Suposo que els de Famosa han fet els seus estudis de mercat per saber els gustos dels possibles consumidors: les criatures. Però potser s'han oblidat dels gustos de qui ha d'acabar comprant les joguines: els papes i les mames!!!!

Les Barris d'ara em semblen divertides, però no com per comprar-les. I sé d'una amiga que va estar donant la tabarra a la seva filleta fins que va aconseguir que les Barriguites modernes "caiguessin" de la carta als Reis.

Més d'un cop ens ha passat d'entrar a una botiga de joguines o a uns grans magatzems amb ganes de comprar alguna coseta per a la nena, perquè sí, per capritx nostre, i sortir amb les mans buides perquè no hem trobat res que ens agradés.

Això amb les Barris clàssiques mai no em passaria!

NANCY NEW DE FAMOSA

La vaig veure d'oferta a una botiga i van haver dues raons que me la van fer comprar:

- Necessitava roba per a una altra nina.

- La meva nena potser deixava d'agafar-me, tant, les nines velles que tinc en una bossa per anar arreglant.


El tema de la roba no podria portar cap mena de conflicte perquè a la meva nena li agraden les nines despullades, així que... a passar per caixa.

Em va sorprendre que no em va semblar tan lletja com pensava... bé, reconec que li trobo una cara prou bonica. Menys per les pestanyes, eh! per aquí no hi passo ;-)



Pestanyes tunejades.


El cos... bé... amb les cames tan llargues i el cos tan curt, em recorda la granota Gustavo. Per no parlar dels motllos cutres que deuen usar. Una cama és bastant més gruixuda que l'altra!! No sé si això passa amb totes les New o si aquesta va estar de pega.

I els peus... ai! no els criticaré perque els passa el mateix que als meus. M'hauran pres de model? :-) El fet és que un peu té un dit "catxondo" que li surt més que en el altre.

I el plàstic té uns acabats... dubtosos.

Critico massa? Noooooo, en el fons és una nina que m'agrada amb cara de bona noia i amb la que a la meva nena li agrada jugar.

També he comprat aquestes Shelly per a què les meves Laura de las Montañas deixin de ser tan temptadores per a unes mans de dos anyets.

Per cert. Aquestes pobrissones ja tenen les sabates en recerca i captura, on deuen ser?

GRASITAS DE FAMOSA

Aquesta nina és un clàssic en el prestatge de la meva habitació de petita. Sempre va estar allà! I no sé ni qui la va comprar, ni quan, ni perquè.

De fet, he descobert que es diu Grasitas a partir de l'Ebay i TC perquè per a nosaltres sempre va ser... la xaparrilla!!!! La raó és evident: quines cames més curtes, i quines proporcions!!!

Això sí, no se li pot negar que posa com una professional de la passarel·la.

Té els ulls amb l'iris de margarita. La meva a més té una mirada molt interessant pel seu ull dret una mica distret ;-)

Es veu que en el seu moment devia tenir molt d'èxit perquè n'hi ha bastantes a la venda per internet. I la deurien vendre vestida amb models diferents.

Aquesta va vestida d'origen i és una de les rescatades de les golfes. És, de totes, la que es conserva millor... potser pel seu tipus de fortota que deuria espantar ratolins famolencs i altres bestioles amb males intencions.

Abans de presentar-se en societat, però, ha hagut de passar per un bany amb sessió de peeling i per l'estilista que ha fet el que ha pogut amb el cabell.

Aquest anunci l'he trobat a http://www.teacuerdas.net/ i va ser publicat el 1966.

DESCONEGUDA DE FAMOSA

Aquesta nina la va comprar la meva mare per tenir-la a la feina i que les criatures que passessin per allà tinguessin alguna cosa per jugar i entretenir-se.

A mi aquesta nina sempre m'havia semblat antipaticota, però penso que potser era injusta amb ella. La culpa és d'aquest vestit tan ostentós, del cabell planxat en ziga-zaga i d'un tocat de flors que portava com a diadema.

Quan l'he despullada per rentar-li la robeta, el cos i els cabells, he descobert que és una nina preciosa.

És de finals dels vuitanta, o potser ja entrats els noranta, no n'estic segura. Va ser fabricada per Famosa i fa uns 53 cm de llarg. És una nina gran i bonica a la que m'he proposat trobar-li algun conjunt més modern que li vagi bé, potser de les Corolle o American Girl. La llàstima és que aquest serrell tan enorme que porta fa de mal pentinar.

Tafanejant per internet vaig trobar la foto d'una nina de Famosa amb el nom d'Amour. L'expressió de la cara és diferent i sembla que la mida també, l'Amour la veig mé petita. Però el serrell i el tipus de vestit semblen del mateix estil i època.

En fi, que continuaré investigant a veure si un dia descobreixo el nom d'aquesta nina, s'agrairà qualsevol pista ;-)

I posaré més fotos al bloc quan li hagi trobat roba de cada dia, el seu original li guardaré per a quan la convidin a una comunió o a una Puesta de Largo :-P

AD LIB

Aquesta és la meva Nancy Colección Ad Lib.

Al començament dels setanta va néixer la moda ad lib, de l'expressió llatina ad libitum, que es pot traduir com lliurememt o sense límits. Aquest estil també és conegut com a eivissenc: colors clars, materials naturals i tècniques artesanals com els brodats i el ganxet.

Aquí la teniu gaudint d'una passejada primaveral i campestre. És evident que ella no pateix d'al·lèrgia. Per a mi fer això seria un acte temerari.

Detall de les sabates.

Retrat artístic realitzat per un amic seu fotògraf que viu en una cabana a la platja, sempre diu que ella l'inspira. La foto ha estat feta amb una polaroid vintage també del final dels setanta :-)

Tota presumida ens ensenya les seves arracades.

Famosa va treure dues variants d'aquest model, una és la que tinc jo i l'altra és aquesta que he trobat a la venda a Todocoleccion.

Al bloc http://chefissworld.wordpress.com/ he trobat aquesta foto d'un vestit Ad Lib original dels setanta.