diumenge, 29 de març de 2009

DESCONEGUDA DE FAMOSA

Aquesta nina la va comprar la meva mare per tenir-la a la feina i que les criatures que passessin per allà tinguessin alguna cosa per jugar i entretenir-se.

A mi aquesta nina sempre m'havia semblat antipaticota, però penso que potser era injusta amb ella. La culpa és d'aquest vestit tan ostentós, del cabell planxat en ziga-zaga i d'un tocat de flors que portava com a diadema.

Quan l'he despullada per rentar-li la robeta, el cos i els cabells, he descobert que és una nina preciosa.


És de finals dels vuitanta, o potser ja entrats els noranta, no n'estic segura. Va ser fabricada per Famosa i fa uns 53 cm de llarg. És una nina gran i bonica a la que m'he proposat trobar-li algun conjunt més modern que li vagi bé, potser de les Corolle o American Girl. La llàstima és que aquest serrell tan enorme que porta fa de mal pentinar.

Tafanejant per internet vaig trobar la foto d'una nina de Famosa amb el nom d'Amour. L'expressió de la cara és diferent i sembla que la mida també, l'Amour la veig mé petita. Però el serrell i el tipus de vestit semblen del mateix estil i època.
En fi, que continuaré investigant a veure si un dia descobreixo el nom d'aquesta nina, s'agrairà qualsevol pista ;-)
I posaré més fotos al bloc quan li hagi trobat roba de cada dia, el seu original li guardaré per a quan la convidin a una comunió o a una Puesta de Largo :-P

diumenge, 22 de març de 2009

AD LIB



Aquesta és la meva Nancy Colección Ad Lib.



Al començament dels setanta va néixer la moda ad lib, de l'expressió llatina ad libitum, que es pot traduir com lliurememt o sense límits. Aquest estil també és conegut com a eivissenc: colors clars, materials naturals i tècniques artesanals com els brodats i el ganxet.


Aquí la teniu gaudint d'una passejada primaveral i campestre. És evident que ella no pateix d'al·lèrgia. Per a mi fer això seria un acte temerari.



Detall de les sabates.



Retrat artístic realitzat per un amic seu fotògraf que viu en una cabana a la platja, sempre diu que ella l'inspira. La foto ha estat feta amb una polaroid vintage també del final dels setanta :-)




Tota presumida ens ensenya les seves arracades.


Famosa va treure dues variants d'aquest model, una és la que tinc jo i l'altra és aquesta que he trobat a la venda a Todocoleccion.



Al bloc http://chefissworld.wordpress.com/ he trobat aquesta foto d'un vestit Ad Lib original dels setanta.

dimecres, 18 de març de 2009

DESCONEGUDA AFRICANA

Aquesta nina és una de les que recordo de sempre.
No té cap marca al clatell ni a cap altra part del cos, per tant, ni idea de qui va ser-ne el fabricant. D'origen portava unes calcetes i una brusa de tirants, les dues peces a quadres blancs i vermells.
Té aproximadament la mida d'un Nenuco, potser és una mica més petita i prima.
La cara i els braços són tous, el cos és dur i les cames d'un plàstic duríssim.
Aquí posa amb les pestanyes restaurades. Li en faltaven unes quantes i he intentat omplir els buits amb trossets d'unes postisses comprades als "xinos". No tinc gaire traça, però ha quedat millor de com estava.
Amb el temps ha perdut una mica de color, ara és mulata, però fa uns trenta anys era d'un negre molt fosc. Serà l'efecte Michael Jackson?
Quan era petita i jugava amb les nines, m'imaginava la personalitat de cada nina. I a ella li tocava sempre ser la seriosa i responsable, trobo que té una cara plena de dignitat.
La cinta, les calcetes i el vestit els he fet jo a ganxet. Són senzills perquè no en sé gaire i vaig improvisant.

dimarts, 17 de març de 2009

CAROL D'HIVERN



M'han arribat les dues Paola Reina que vaig comprar per correu. Per ara només ha passat per l'estudi fotogràfic aquesta Carol.


És del catàleg anterior, però jo volia just aquest model perquè m'agraden el seus cabells curts. En el catàleg 2009 totes les Carol vénen amb la cabellera més llarga.
http://www.paolareina.com/



Fa 32 cm d'alçada, fa molt bona olor i jo la trobo guapíssima.




divendres, 13 de març de 2009

BARBIE FOTÒGRAFA DE NENS


Doncs resulta que la padrina de la meva nena li porta una nina de record de cada lloc on va de viatge: madrilenya, russa, turca... I va arribar el dia en què va creuar el "charco" :-)


Un cop a NY, va entrar a la F.A.O. Schwarz i una Barbie li va cridar l'atenció pel damunt de totes les altres: la fotògrafa de nens!!!

Porta la seva càmara amb trípode, dos tamborets de diferent alçada, dos baby-models amb aletes d'angelet i papallona i un decorat per posar darrera els retratats :-) Ah! i un parell de fotos de mostra (cal fixar-se, però les porta a la mà esquerra).


Quan la nena sigui una mica més gran i deixem sortir aquesta Barbie de la capsa, espero que es faci molt amiga de les vuitanteres, de la Skipper i del Ken... ah! i de la Darling de Famosa que segur que està guardada a la mateixa caixa :-)



La meva primera Barbie va ser la Barbie Sun. La veritat és que no recordava ni el nom, ni l'any, ni res, i després de molta investigació internàutica, he trobat la foto a http://elkioskodeakela.blogspot.com/. Moltíssimes gràcies!!!

La clau ha estat que el fabricant era Congost i m'hi ha fet caure una pàgina nord-americana d'una col·leccionista que en té també de països sud-americans .


A mi m'encantava la meva Barbie perquè no la veia tan cursi com la superstar, no sé... era com més dinàmica. I el cabell era molt llis, més curt i gairebé mai s'enredava. I de totes les meves amigues era l'única que la tenia!!! em deien que la meva era molt rara, però jo no l'hauria canviada per cap.

Hi ha tantíssimes coses per internet sobre la Barbie que... Ufff! A mi m'agrada aquesta pàgina: http://www.kattisdolls.net/faces/barbwh.htm

dijous, 12 de març de 2009

NANCY ARTICULADA

Una Nancy a punt d'estrenar vestit!! Sembla mentida que tan petita com era, encara recordo com la meva mare va treure el vestit de la capsa, com se'l va posar i com me l' ensenyava perquè hi jugués. Ooooooooh!
Ara penso com devia disfrutar la meva mare, jeje.


La nina aquesta va tenir un trist final. Quan ja ningú jugava amb ella, va anar a parar a unes golfes. Passat el temps i en una incursió (mig de neteja, mig a la recerca de tresors oblidats) va voler ser recuperada, però el ganxo on s'aguantava la molla no va resistir :-(


Unes mans inexpertes (les meves) van voler restaurar-la, però no van ser capaces... i la guapa Nancy articulada va anar a petar a les escombraries. El cert és que no recordo haver-la llençat, per allò que diuen que la memòria és selectiva i que les coses tristes tendim a oblidar-les, però aquell deuria ser el seu final perquè no l'he tornat a veure més. Snif!!!!


I mira que m'arrepenteixo, la pobre, després d'haver estat amb mi des de petita... aix, que desagraïda que vaig ser.
Només em consola pensar que va tenir una vida digna: amb armari i llit de fusta, molts vestits i un Lucas!!!! ;-)

dimarts, 10 de març de 2009

PRISCILA DENISE

Priscila Denise, aquest és el nom de la "repollo" que els Reis li van deixar a la meva nena l'any passat.

Com que és de la nova fornada, a Espanya està comercialitzada per IMC Toys.
http://www.micpk.com/default.htm

Jo de petita no en vaig tenir cap, eren massa cares. Però hi havia amigues i cosinetes que sí, així que trobo que són un clàssic i em va fer molta il·lu poder demanar-se-la a SSMM els Reis d'Orient.



Adoptar-la va ser una odissea. No perquè fos difícil trobar-ne, sinó perquè no hi havia manera de veure'n una i dir... -Aquesta!!! I com que totes són diferents.... ufff! Sempre penses: -Potser en un altre lloc n'hi hauran de més maques... perquè és que d'aquesta m'agrada el vestit, però la cara de l'altra és més maca, però aquests cabells no em fan el pes... quin fart de voltar botigues de joguines i grans magatzems!!!


Aquesta ens va agradar per l'expressió, els cabells de llana, els ulls verds i el vestit.

Orgullosa ens mostra el seu certificat de naixement.

La pàgina en anglès està prou bé http://www.cabbagepatchkids.com/. Té jocs, pàgines imprimibles, fets històrics... i informació sobre BabyLand.
BabyLand és una espècie de fàbrica/hospital que es pot visitar per veure com neixen les Cabbage i adoptar-ne una allà mateix.

És una monada: tenen sala d'espera per pares, nursery per als recien nascuts amb incubadores per a prenaturs, escola per al més grandets, parcs infantils, botiga i... el camp de cols!!!!
Només aquí es podria sentir una frase tan delirant com: -Tenin una mamacol parint. Ja ha dilatat 10 fulles. Espereu! És una bessonada.

Venen nines amb la cara de vinil, però a més és l'únic lloc on encara es poden adquirir les originals. És a dir, les fetes de roba de cap a peus. Preu? Al voltant dels 300 dolars.

A mi aquestes nines m'agraden bastant i el fet que totes siguin diferents em sembla divertit, però el tema del camp màgic de cols em sembla una flipada de Mr. Roberts. Em costa de pair que un senyor adult no tingui vergonya d'inventar-se una pseudo-llegenda tan querrinclona. Amb conillets-abella que escampen cristalls màgics sobre les cols (blau per a nens i rosa per a les nenes!!!!). Ufff!
I la nina té una cosa horrible que sembla inevitable en tots els ninots actuals que van farcits: la fibra de polièster traspassa la roba. És tan fina que si la roba no és prou gruixuda al nino li van sortint filets blancs per tot el cos. Amb aquesta pega ja m'he trobat amb ninots de la Chicco, amb un Pocoyo, amb altres nines de drap,... En fin, una plaga.

Un paparatzzi va enxampar a la nostra estimada Priscila ensenyant els pololos. És una foto robada que atempta contra la seva reputació i ella espera que mai vegi la llum ;-)


Aquí en un camp, que no és de cols, però a la Priscila no li importa. Ella igual de feliç com sempre.

Quan registres la nina pots canviar-li el nom i la data de naixement, però li he volgut mantenir perquè em fa pensar en la pel·li "Priscilla, reina del desierto".

diumenge, 8 de març de 2009

ESPERIT HIPPIE



Heus aquí la Fatoume.


Ara fa uns sis o set anys que badavem per una botiga d'oportunitats per a la llar quan vam sentir un xiuxiueig: -Aquariuuuuuuuuuuus.

Des d''un prestatge ens mirava aquesta nostàlgica nina que encara lluïa les seves flors plena d'optimisme per l'arribada de la nova civilització. El que ella no sabia és que ja haviem deixat enrere l'era de Capricorn i que els canvis esperats encara no s'havien esdevingut... aix, angelet.






El fet és que no ens vam poder resistir a portar-la a casa amb nosaltres i ella ens va fer companyia des d'una llibreria Billy tot el temps que vam estar-nos vivint en un mini-piset-estudi al centre. Donava al minso espai un toc Flower Power que ens agradava. És tan mona i simpàtica!!


Fa 23 centímetres i és de la casa SumSum http://sumsumft.com/, que es dedica a fer joguines barates, còpies de les Bratz, de les Jaggets,...

Però la Fatoume és autèntica, eh!? Amb aquest cabells afro i les margarites a les galtes :-) Per cert, el nom se l'hem posat nosaltres, que venia sense caixa, ni blister, ni stand... res de res.





La seva pel·li favorita és Hair, of course :-)

A mi em costa escoltar aquesta cançó sense veure dins al meu cap al Raphael cantant-la... ups!

dijous, 5 de març de 2009

D'Anton-Jos

Aquest nino té, aproximadament, divuit anys.

És de la casa D'Anton-Jos que, pel que he anat veient per internet, ja no existeix. Sembla que algunes línies dels seus productes se les va quedar l'empresa Magic Baby.
Té les extremitats i el cap de vinil i el cos de roba. El vestit que porta està molt ben fet, ben acabat i amb detallets, però les sabates són pintades!!

Va ser un regal de la meva mare durant el temps que vaig estar ingressada a l'hospital recuperant-me d'una operació. I recordo que va ser l'objecte d'una acarnissada discussió amb una tieta!! :-P El tema era apassionant: representa un nen o una nena? La veritat és que he oblidat què opinava cadascú...jeje, però ara puc dir que el veig com un nen.
Un nen que va vestit d'escolar de cap allà els anys deu o vint del segle passat.



A mi em fa l'efecte que té carona de tímid i tranquil... que no seria l'ànima de cap festa, vaja. Em sembla diferent a la resta de nines que he pogut veure d'aquest fabricant perquè la majoria tenen cares molt divertides i esbojarrades. Aquest els va sortir més seriós, l'intel·lectual de la colla... I per demostrar-ho, l'hem enxampat a la biblioteca :-)

Però com que tot no serà estudiar, aquí el teniu passant l'estona jugant amb el seu cadell.