Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Toyse. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Toyse. Mostrar tots els missatges

dissabte, 31 de desembre del 2011

TOYSE, PERÒ SENSE NOM

Corre, corre que s'acaba l'any!
Aquestes fotos són d'una nina que vam comprar fa cosa d'any i mig. Passejavem pel centre de Vic, la tarda es va posar negra i va començar un xàfec dels forts. Ens vam arrecerar en una botiga de joguines mentre esperàvem que la pluja afluixés una mica. Va tronar, llampegar i se'n va anar la llum una estona. Ja que hi érem vam comprar nines per la la mama, per a la nena i alguna joguina per al "peque".

La nina venia sense capsa, només dintre d'una bossa transparent per protegir-la de la pols. Ni nom, ni marca... res de res.


Quan vaig mirar-li el clatell vaig veure que és de la casa Toyse. És l'única cosa que se'n sap. Suposo que l'empresa va plegar fa temps perquè no tenen pàgina web (al meys jo no la sé trobar) i quan truco al telèfon que hi ha als directoris em surt que el número no existeix.
Així que aquesta nina ja deu ser de les darreres que van fabricar i que van anar quedant a les botigues després del tancament.



Les extremitats grassonetes són una monada.

La roba és senzilla, però feta amb gust. A mí m'agrada.
A primer cop d'ull ens va semblar que era una nena de l'Índia. Podria ser gitana, peruana, etíop... però no. Era una nena de casta baixa (un concepte horrible, però real). A mi em fa pensar en la figura i la història de Phoolan Devi.



Si voleu, podeu fer click sobre la imatge per llegir més sobre la seva vida.

dijous, 11 de novembre del 2010

LIMONCITO







Durant molt de temps vaig pensar que tenia un Mocosete. La família em regalava els seus conjuntets... com aquests dos











...complements, com aquesta banyera-moisès...










Fins que algun dia algú em va dir que el seu Mocosete era tot de plàstic i no plorava. Què?!!! No podia ser! Estaven equivocats perquè el meu era tovet i anava a piles. Segur, segur, segur.

Doncs no, jo no tenia raó. Resulta que el meu era un nino també de Toyse, amb una mida similar, però que n'era un altre. Hmm... i doncs, quin devia ser?
Limoncito de Toyse!!! En aquest anunci es pot veure que el venien sense vestit, només amb la roba on s'enganxaven el cap i les extremitats. I un pitet.


És el nino bebè amb el que més vaig jugar de petita, per tant, el més maltractat i castigat pel temps. Tot i això encara continua igual de guapo, encara que el cos se li hagi quedat una mica massa tou després d'haver-li tret el mecanisme i la caixa de piles que hi portava darrera un cremallera que tenia al culet.

diumenge, 23 d’agost del 2009

LAURA DE LAS MONTAÑAS



Abans que arribés a aquestes terres la sofisticada Barbie i el metrosexual del Ken, nosaltres teniem a la rústica Laura i el seu company Toño.
Amb les seves gallinetes, les seves galledes per anar a treure aigua del pou, les cassoles de fang, el cantir per veure...
No tenia res que envejar a cap altra nina perquè la Laura tenia tot el que pogués necessitar: escombra, plats, vestits, mobles, hort, gos, gronxador...


Aquest estiu he recuperat la caseta perquè jugués la meva nena.
La veritat és que la casa estava bastant atrotinada, per vella, per usada i per haver patit pols i humitats. Però amb una bona neteja encara s'ha pogut aprofitar i a mi m'ha portat molts bons records.


El gosset vora la llar de foc.
Uff! que també són ganes... amb aquesta calor!




En Toño preparant-se per a planxar.



Prenent la fresca després de la feina.
Per cert, la cadira és de la Familia Hogarín.
La Laura mama amb el bebè.
El llit rosa amb la tauleta de nit i el llum d'oli són els complements que recordava amb més carinyo de tots.



El pou amb aigua ben bona i fresqueta!


















La casa Toyse la va començar a comercialitzar durant la segona meitat dels setanta. I sembla que es van inspirar en "La casa de la pradera", i d'aquí li vindria el nom: Laura, com la Ingalls.

A mi em recorda als personatges de la Sarah Kay, però els primers treballs publicats d'aquesta il·lustradora són dels vuitanta, posteriors a la nostra Laura.







També hi havien les Holly Hobbie. Els dibuixos aquests van aperèixer el 1967 a les targetes de l'American Greeting Corp. Per tant, aquestes sí que són anteriors i recorden moltíssim l'estil de la Laura de Toyse. És possible que es fixessin en ella per crear la nina.









Jo vaig jugar moltíssim amb ella i recordo com em fascinaven els blisters que m'anaven regalant. Quan arribava un de nou: festa grossa!!!
N'hi havien que només portaven vestits o complements i n'hi havien que portaven també una nina. Aquests darrers eren per a ocasions especials.































Per casa tinc un parell més de nines i alguns vestits. Igual un dia organitzo una trobada de Laures i Toños i faig una foto de tots plegats.