diumenge, 23 d’agost de 2009

LAURA DE LAS MONTAÑAS



Abans que arribés a aquestes terres la sofisticada Barbie i el metrosexual del Ken, nosaltres teniem a la rústica Laura i el seu company Toño.
Amb les seves gallinetes, les seves galledes per anar a treure aigua del pou, les cassoles de fang, el cantir per veure...
No tenia res que envejar a cap altra nina perquè la Laura tenia tot el que pogués necessitar: escombra, plats, vestits, mobles, hort, gos, gronxador...


Aquest estiu he recuperat la caseta perquè jugués la meva nena.
La veritat és que la casa estava bastant atrotinada, per vella, per usada i per haver patit pols i humitats. Però amb una bona neteja encara s'ha pogut aprofitar i a mi m'ha portat molts bons records.


El gosset vora la llar de foc.
Uff! que també són ganes... amb aquesta calor!




En Toño preparant-se per a planxar.



Prenent la fresca després de la feina.
Per cert, la cadira és de la Familia Hogarín.
La Laura mama amb el bebè.
El llit rosa amb la tauleta de nit i el llum d'oli són els complements que recordava amb més carinyo de tots.



El pou amb aigua ben bona i fresqueta!


















La casa Toyse la va començar a comercialitzar durant la segona meitat dels setanta. I sembla que es van inspirar en "La casa de la pradera", i d'aquí li vindria el nom: Laura, com la Ingalls.

A mi em recorda als personatges de la Sarah Kay, però els primers treballs publicats d'aquesta il·lustradora són dels vuitanta, posteriors a la nostra Laura.







També hi havien les Holly Hobbie. Els dibuixos aquests van aperèixer el 1967 a les targetes de l'American Greeting Corp. Per tant, aquestes sí que són anteriors i recorden moltíssim l'estil de la Laura de Toyse. És possible que es fixessin en ella per crear la nina.









Jo vaig jugar moltíssim amb ella i recordo com em fascinaven els blisters que m'anaven regalant. Quan arribava un de nou: festa grossa!!!
N'hi havien que només portaven vestits o complements i n'hi havien que portaven també una nina. Aquests darrers eren per a ocasions especials.































Per casa tinc un parell més de nines i alguns vestits. Igual un dia organitzo una trobada de Laures i Toños i faig una foto de tots plegats.

5 comentaris:

Amy ha dit...

Hola Tòssia!

No saps la sort que tens conservant la Laura i la seva caseta, guarda-ho tot com si fos or pq està molt buscada pels col.leccionistes de nines, jo una d'elles jeje no la trobo enlloc i no saps com m'agaradaría tenir una d'elles. Jo de petita tenia la Laura i el noi (no recordo el nom) amb la caseta i la granja. Mare meva si ara ho tingués.....
Be felicitats pel teu blog i veient les teves fotos m'han portat un mun de records d'infància ;)

Maria ha dit...

Preciosa entrada, me encanta :)
La casita está perfecta.
Besos,

Tòssia ha dit...

Amy,
la veritat és que la casa és entranyable i dissenyada amb molta idea. Un encert de la casa Toyse que potser valdria la pena que recuperéssin.

Maria,
muchas gracias :-) La verdad es que la casa tiene sus achaques, pero aun es jugable... y fotografiable!!!

Alice Pleasance ha dit...

Tossia!
No se si leeras este comentario, pero me preguntaba si la cajonera de color rosa que aparece fotografiada en el segundo piso es real o es el dibujo que hay en la pared. Es como la mesita de noche pero mas alta y con mas cajones.
Saludos
Alice

Alice Pleasance ha dit...

Gracias Tossia!!
En la foto se ve tan real que tenía curiosidad.

Enhorabuena por tu colección!

Alice