Aquesta és la Barbie Toy Story 3. Va arribar a casa des d'Alacant perquè la padrina de la nena va passar allà uns dies i se la va portar perquè veiés que s'havia enrecordat d'ella.
Que bé! És de les nostres pel·lícules favorites. L'estiu que la van estrenar vam anar a veure-la al cinema i no sé qui s'ho va passar millor si els nens o els grans. Després, un cop a casa, hem tornat a veure tota la sèrie un munt de cops... i no cansa! Les crítiques als diaris la recomanaven molt, i no m'estranya.
La Jessie de seguida va voler donar-li la benvinguda. Ella havia arribat uns mesos abans a lloms d'un dels camells dels Reis d'Orient i es va posar d'allò més contenta de retrobar una vella amiga. Que l'haver co-protagonitzat una pel·lícula les va unir molt.
Abans, però, la va fer patir una miqueta per riure una estona. La Jessie ja ho té això, és bastant de la broma.
Al final la va ajudar a sortir de l'embalatge perquè la Barbie sola hauria estat incapaç, anava ben lligada de mans i peus.
- Què? S'està bé aquí fora i sense aquell plàstic per davant la cara, oi?
Les dues nines són de Mattel. Per cert, treure-li o posar-li la roba a aquesta Barbie pot esdevenir un malson, és impossible que li anés més apretat (i no és elàstic).
La roba és bastant mona, amb molts detallets. I les calcetes també són negres!
A dins la capsa hi ha uns quants tatoos (quan jo era petita li dèiem calcomanies): gats negres, rat-penats...
La carbassa és molt divertida. Si prems la tija s'encén. I si hi aguantes el dit, la llum va canviant de color. També pot funcionar sola, amb un interruptor que té a la part de sota.
Va ser el regal d'aniversari que uns amics van fer a la nena, ja veieu com li va agradar i com es va posar de contenta.
Detall de les sabatetes i mitjons.
Amb aquest vestit tan elegant ens fa pensar en les criatures dels estats del sud que van a missa de diumenge. Me la imagino passejant pels carrers de Nova Orleans a ritme de dixie.
