GUARDIOLES

Jo de petita mai vaig tenir la típica guardiola porquet.

A més de la Linda Pirula (aquí per veure-la), vaig tenir aquestes altres dues:

La tortuga Miss Money de Congost.
La foto l'he trobat a la pàgina http://www.yofuiaegb.com/las-huchas-miss-money-de-congost-me-das-un-duro-para-la-hucha/. Si hi aneu, en podreu veure més models.

I aquesta poma de la marca Román.
Quan posaves la moneda que t'havien regalat apretant el piu vermell, s'activava un motoret, sortia un cuc i s'emportava el dineret cap a dins la poma.

 Sovint s'enganxava i se l'havia d'ajudar amb el dit... era part de l'encant. Aquesta casa també feia un formatge d'on sortia un ratolí, un tren da la bruixa, una caixa registradora...

Amb el temps les dues es van espatllar i segur que van acabar a la galleda de la brossa. Veure-les a la xarxa ha estat una bona dosi de nostàlgia.

MILLY LUKA

Aquest nino fa uns 35 cm. i és un dels de la col·lecció Milly. Concretament és el Milly-Luka.

Va ser dissenyat per Marie-Luise Schulz per a la marca White Balloon.

Durant els anys 1999 i 2003  va crear tres tipus de nines per a aquesta marca d'Onil i cada tipus tenia diferents models (no només canviava la roba, també el motllo de la cara, el color i la llargada dels cabells...).

Les Milly tenen el cos de roba, les extremitats i el cap són de vinil.

Els vestits són de molt bona qualitat i ben acabats. Les sabates semblen de debò i porten mitjons. Penso que el Luka no és el model més encertat perquè, per al meu gust, els pantalons no lliguen gaire amb el jersei de vellut... què hi farem!  

Però, amb aquesta carona tan dolça, se li perdona que no tingués sort a l'hora de triar les peces de roba.

 Passejant per un paisatge d'Alice in Paris. Fent temps mentre no arriba el dilluns i el padrí li porti la Mona.

Foto del catàleg. Si s'engrandeix, es veu la varietat de Milly que hi havia i els diferents motllos de cara.

COMUNIANTA DESCONEGUDA

Aquesta és una altra nina que em van regalar quan vaig fer la Comunió. La primera que vaig ensenyar està aquí.

És dels primers anys '80 o finals dels '70 i no té cap marca per enlloc.

El cap i els braços són de goma, però la resta és de plàstic dur i prim, per això té els talons enfonsats. A més, té poc cabell. Malgrat no ser de gaire qualitat, té una carona mona i ha estat capaç d'aguantar el pas del temps amb certa dignitat.

Ja li tocava passa per la dutxa, treure's el vestit que ha portat tants anys i modernitzar-se una miqueta.

La roba és un conjunt de l'Annabell Tween de Zafp Creation. Vaig trobar alguns models molt bé de preu en una botiga i en vaig agafar un per veure si li anava bé. La veritat és que li queda una mica llarg i estret, però millor això que anar despullada. Quan vaig tornar a la botiga per comprar-ne algun conjunt més, ja s'havien acabat tots. Què hi farem!

Les botes sí que no hi havia manera que li poguessin entrar i se les vaig fer aprofitant els polzes d'uns guants que se'ls havien quedat petits als nens.

Una foto de grup de la nina a la que pertany el conjunt. No sé si encara la fabriquen perquè no apareix a la pàgina oficial de Zapf Creation.
Teniu més informació aquí:
http://munecasparacompartir.blogspot.com.es/2011/12/annabell.html.

Violeta, espero que no t'importi que faci referència al teu blog. Si hi ha cap inconvenient, digue-m'ho i editaré. Vaig intentar deixar-te un comentari a l'estrada i no hi va haver manera, de vegades em passa i blogger no em deixa comentar alguns blocs.

LINDA PIRULA GUARDIOLA

Aquesta nina, encara que pel vestit sembli asturiana, me la van regalar a València.
La família i els amics de la meva àvia eren gent molt carinyosa i de tant en tant volien tenir un detall amb la nena (que era jo) quan passavem els estius amb ells.

No recordo que m'agradés massa perquè no era per jugar, però sí que em feia molta gràcia el bebè que porta a l'esquena. I em fascinava la seva cara seriosa. Segons com me la mirava em semblava guapa, segons com... antipàtica.

Ara la trobo preciosa.

De fet és una guardiola i la clau que es veu és per obrir-hi la base i recuperar els calerons. Recordo que m'entretenia molt obrint i tancant la porteta. El mecanisme era senzillíssim i per això, encara que fos molt petita, em feia sentir com una enginyera remenant el pany amb altres estris que no eren la clau "reglamentària".

Me la van regalar a finals dels '70, o potser ja haviem entrat als '80. El fet és que les nines Linda Pirula es van començar a fabricar a la dècada dels '50 a Onil i eren de la marca de Alba.

El bebè està fet de cel·lulòide (crec que es diu així) i té els braços articulats.

La veritat és que no podria dir si la meva és una Linda Pirula de debò, una còpia d'un altre fabricant, una versió posterior... no porta cap marca enlloc.

Altres guardioles Linda Pirula que he trobat a TodoColección.

TOYSE, PERÒ SENSE NOM

Corre, corre que s'acaba l'any!
Aquestes fotos són d'una nina que vam comprar fa cosa d'any i mig. Passejavem pel centre de Vic, la tarda es va posar negra i va començar un xàfec dels forts. Ens vam arrecerar en una botiga de joguines mentre esperàvem que la pluja afluixés una mica. Va tronar, llampegar i se'n va anar la llum una estona. Ja que hi érem vam comprar nines per la la mama, per a la nena i alguna joguina per al "peque".

La nina venia sense capsa, només dintre d'una bossa transparent per protegir-la de la pols. Ni nom, ni marca... res de res.

Quan vaig mirar-li el clatell vaig veure que és de la casa Toyse. És l'única cosa que se'n sap. Suposo que l'empresa va plegar fa temps perquè no tenen pàgina web (al meys jo no la sé trobar) i quan truco al telèfon que hi ha als directoris em surt que el número no existeix.
Així que aquesta nina ja deu ser de les darreres que van fabricar i que van anar quedant a les botigues després del tancament.

Les extremitats grassonetes són una monada.

La roba és senzilla, però feta amb gust. A mí m'agrada.

A primer cop d'ull ens va semblar que era una nena de l'Índia. Podria ser gitana, peruana, etíop... però no. Era una nena de casta baixa (un concepte horrible, però real). A mi em fa pensar en la figura i la història de Phoolan Devi.

Si voleu, podeu fer click sobre la imatge per llegir més sobre la seva vida.

FARITA

Aquesta nina és la Farita de la marca Antonio Juan. Fa 38 cm.

Feia temps que me la mirava, però no trobava el moment de portar-la a casa. Al final no l'he comprada, ha estat un regal.

M'encanta la boqueta que té.

La meva és pèl-roja, però hi ha altres models. De primer, jo em vaig enamorar d'una de cabells negres amb un vestit d'estiu. Però ara que he descobert aquesta amb el seu abric de pana, no la canvio per cap altra. A més, fa més de tardor, com el meu aniversari.

Com que sap que s'acosta la Castanyada, Tot Sants, Halloween... està ben contenta.

Aquesta va ser la que em va fer pensar: "Vull una Farita!!"

Hi ha altres models:

MUPPETS

Els meus "teleñecos" estan contents, feliços, alegrement descontrolats...


I tot això, per què?

La raó de tanta festa és aquest video amb els OK GO. Quin bon rotllo!






Per cert, no pots ser que un dia que no em connecto Google fa un doodle tan divertit com aquest dedicat a Jim Henson i jo me'l perdi. Ai!