dissabte, 17 de març de 2012

LINDA PIRULA GUARDIOLA

Aquesta nina, encara que pel vestit sembli asturiana, me la van regalar a València.
La família i els amics de la meva àvia eren gent molt carinyosa i de tant en tant volien tenir un detall amb la nena (que era jo) quan passavem els estius amb ells.

No recordo que m'agradés massa perquè no era per jugar, però sí que em feia molta gràcia el bebè que porta a l'esquena. I em fascinava la seva cara seriosa. Segons com me la mirava em semblava guapa, segons com... antipàtica.

Ara la trobo preciosa.


De fet és una guardiola i la clau que es veu és per obrir-hi la base i recuperar els calerons. Recordo que m'entretenia molt obrint i tancant la porteta. El mecanisme era senzillíssim i per això, encara que fos molt petita, em feia sentir com una enginyera remenant el pany amb altres estris que no eren la clau "reglamentària".

Me la van regalar a finals dels '70, o potser ja haviem entrat als '80. El fet és que les nines Linda Pirula es van començar a fabricar a la dècada dels '50 a Onil i eren de la marca de Alba.


El bebè està fet de cel·lulòide (crec que es diu així) i té els braços articulats.




La veritat és que no podria dir si la meva és una Linda Pirula de debò, una còpia d'un altre fabricant, una versió posterior... no porta cap marca enlloc.

Altres guardioles Linda Pirula que he trobat a TodoColección.

2 comentaris:

HelenaBCN ha dit...

Hola!!! m'han recordat que jo en tinc una de quan era petita, amb els cabells blaus y el vestit estampat de floretes petites. Tenia costum de posar-hi monedes de cinc duros, però de les grosses. Estarà a casa dels meus pares i no m'extranyaria que encara tingui els cinc duros dins!!!!!!
M'encantava perquè tenia una clau per obrir-la, així ningú més podia tocar els meus estalvis. Això pensava. Un bon record! Gràcies

Tòssia ha dit...

Ei, m'alegro molt que l'entrada t'hagi portat records de la infantesa. Gràcies per la visita i per comentar.