dimarts, 29 de juny del 2010

GARMO

Avui us presento una nina de finals dels 60. Senzilla, humil, segur que de les baratetes... però amb una cara de bona nena ben bonica.

El cap és de goma i el cos és de plàstic dur.


La roba que porta a la foto és la d'origen (excepte la cinta del cap). Però com que té una mida entre Mocosete i Nenuco, quan jugàvem amb ella li posàvem molts altres modelets de les seves col·legues de prestatge.

Per cert, la brusa i les calcetes que porta no estaven pensades per posar i treure perquè van cosides (ni velcro, ni goma, ni gafets, ni botons, ni cintes...)


Com ja m'ha passat amb altres nines, d'aquesta tampoc ningú no recorda com va arribar a casa ni de mà de qui ho va fer. És de les "de tota la vida".


Al clatell porta la marca GARMO. I malgrat les hores d'investigació internàutica només he trobat, a TC, aquesta altra nina de la mateixa casa. M'hauria agradat haver aconseguit una mica més d'informació sobre la fàbrica on va ser feta, models que oferien, si les distribuïen als magatzems de joguines o si eren premis de fira. Qui sap... potser algun dia descobreixo alguna cosa més.


4 comentaris:

Nuria ha dit...

És una llàstima que costi tant de trobar informació de segons quines cases de nines.

Jo vaig tenir moltes dificultats per aconseguir una foto de la meva nina Cielín, però un dia sense més ni més allà estava...

Potser tu tindràs la mateixa sort.

La nina és molt bonica, i el tema de la roba el recordo d'altres nines, quina idea més estranya no fer la roba de posar i treure.

Salutacions.

:-)))

Gemma ha dit...

Hola! Acabo de trobar el teu blog i m'encanta. Jo ara estic començant a recuperar algunes nines de la meva infantesa, potser tú em podries dir el nom d'una nina de la casa Famosa que tinc de quan era petita. és molt semblant a la Nancy, però més baixeta i grassona.

Tòssia ha dit...

Doncs... no sé, Gemma. No sóc cap experta (ja m'agradaria!).
Per altres blogs n'he vist que es diuen Mariloli, Sally... i són així com dius.

Sort! :-)

I gràcies per la visita!

Tòssia ha dit...

Sí, Enebea... intentar trobar la informació de la que un un moment donat t'encapritxes és com anar de safari.
Et piques i costa parar. Però quan la trobes.... subidón! :-))