RUBY

Aquesta és una nina toveta, amb el cos de roba i extremitats i cap de vinil perfumat . És de la casa Nines d'Onil i, com que no venia dins de cap capsa ni he trobat cap catàleg per internet on sortís el seu nom, l'hem batejada com a Ruby.

Va ser el regal d'aniversari que uns amics van fer a la nena, ja veieu com li va agradar i com es va posar de contenta.

Detall de les sabatetes i mitjons.

Amb aquest vestit tan elegant ens fa pensar en les criatures dels estats del sud que van a missa de diumenge. Me la imagino passejant pels carrers de Nova Orleans a ritme de dixie.

El nom de Ruby l'hem triat per la figura de Ruby Bridges, uns fets i una història que bé es mereixen ser recordats.

Si us pica la curiositat podeu visitar aquest enllaç: http://la-letra-escarlata.blogspot.com/2009/09/vuelta-al-cole.html.

Ens encanta la Ruby amb la seva carona més aviat seriosa i amb l'expressió plena de dignitat.

Norman Perceval Rockwell (1894-1978)

"The Problem We All Live With", 1963, Look, January 1964 Story Illustration Oil on Canvas 36 x 58 inches Collection of the Norman Rockwell Museum, Stockbridge Massachusetts

KAITLIN

Aquesta és la Kaitlin de la col·lecció BFC ink. Són de la marca MGA, com les Moxie.

Les han llançat en dues mides: aquesta, que és una mica més gran que la Nancy i en una similar a la de les Barbie.

Cada nina representa un personatge amb les seves característiques particulars i les seves relacions entre elles, aquestes històries es publiquen en forma de llibre.

A la capsa ve la nina, un diari, un conjunt extra i altres xorradetes tipus carnet del seu club, el joc de la veritat (com el que feiem quan erem nenes en papiroflèxia), un pòster...

El cert és que no té més història que el fet de haver-la vist en una botiga i haver-la comprat. La trobo moníssima. I amb uns vestits molt macos: ni massa clàssics, ni massa extravagants.

La Nancy que corre per casa (i anava despullada, la molt impúdica) s'ha emprovat el segon conjunt de la Kaitlin i li queda així de bé. És una mica més baixeta, però res que les impedeixi compartir la roba.

La caixa pel davant.

De costat.

I pel darrere.

La pàgina oficial: http://www.bfcink.com/

L'HERÈNCIA DE LA BARBIE (II)

Aquest va ser dels primers (crec que de fet va ser el primer de tots) anuncis de la Barbie a Espanya. I em va convèncer que sí, que jo ja era prou gran per jugar amb la Barbie. La necessitava!

Els Reis que eren molt espavilats es van coordinar com només ells saben fer-ho i em van deixar la Barbie Sun a casa i a casa de la padrina de la meva mare, la banyera. Vaig al·lucinar, em semblava la cosa més luxosa , exquisida i glamourosa del món. Així d'innocents i agraïdes érem les criatures nascudes als setanta.

La nina i els seus complements eren fabricats per Congost amb llicència de Mattel. Parlo de memòria, però em sembla que aquesta banyera té la patent alemanya.

Trobo que la gràcia d'aquelles coses "made in Spain" de Congost era la gamma de colors. Encara no havien sucumbit a l'imperi absolut del rosa Barbie. Com a exemple, aquest menjador verd amb gerra i gots grocs.

Aquest estiu passat la Fashionista de la meva nena també va recuperar la banyera i, malgrat que pateix l'atrotinamenta dels anys passats i de les hores de joc, encara li ha fet servei.

La banyera venia amb bastants complements: raspalls, pinta, pastilla de sabó, mirall de mà, catifa, tovallola... i un pot de sabó líquid per fer escuma, la qual s'aconseguia prement una manxa que insuflava aire per sota l'aigua.

M'encantava el vitrall. Ai, encara ara m'agradaria tenir un racó així per a mi.

Altres models trobats per internet (tots de color rosa) amb vitralls diferents:

I, per acabar... una curiositat:

en una escena de la pel·li dels Gremlins, quan entren en un magatzems per acabar amb el més dolentot de tots (el de la cresta blanca) es veu una pila de caixes del "Buble Bath".

LIMONCITO

Durant molt de temps vaig pensar que tenia un Mocosete. La família em regalava els seus conjuntets... com aquests dos

...complements, com aquesta banyera-moisès...

Fins que algun dia algú em va dir que el seu Mocosete era tot de plàstic i no plorava. Què?!!! No podia ser! Estaven equivocats perquè el meu era tovet i anava a piles. Segur, segur, segur.

Doncs no, jo no tenia raó. Resulta que el meu era un nino també de Toyse, amb una mida similar, però que n'era un altre. Hmm... i doncs, quin devia ser?

Limoncito de Toyse!!! En aquest anunci es pot veure que el venien sense vestit, només amb la roba on s'enganxaven el cap i les extremitats. I un pitet.

És el nino bebè amb el que més vaig jugar de petita, per tant, el més maltractat i castigat pel temps. Tot i això encara continua igual de guapo, encara que el cos se li hagi quedat una mica massa tou després d'haver-li tret el mecanisme i la caixa de piles que hi portava darrera un cremallera que tenia al culet.

TARTA DE FRESA

Doncs aquí tenim la Tarta de Fresa i la Tarta de Limón Trenza Mágica de Hasbro. Quan donem voltes a les fulletes (o cors verds) que porten damunt el barret, la trena s'escurça i s'allarga estirant-la.

En el mateix moment que van sortir del blister es van posar a tafanejar per tot arreu. En un calaix van trobar les maquinetes metàl·liques de la marca Playme i la marca Marti. N'hi havien unes cinquanta, així que no van poder evitar voler fer-se unes quantes fotos.

Si voleu veure les col·leccions senceres d'aquestes dues marques de maquinetes (i més), visiteu http://www.agirones.com/web/docs/1/1/carpeta,benvinguda/hotel,/EL-COLECCIONISMO-HOBBY-Y-PASION.html. Completíssima!

L'HERÈNCIA DE LA BARBIE

Poc s`ho pensava aquesta fashionista que quan arribés a casa l'estava esperant una bona herència: cavall, banyera, cuina, dormitori amb despatx, caravana...

I perquè el cos de les Barbie d'ara no té gaire a veure amb les antigues que si no també s'hauria trobat amb un bon munt de roba.


Ha estat un amor a primera vista. I tot i que no anava amb un vestit gaire adient per muntar a cavall, no s'ha pogut estar de sortir a fer un un volt.

OKUPES

A la Laura de Las Montañas se li ha omplert la casa de nans i princeses. Fins i tot s'han quedat amb el gosset i el nadó que eren al dormitori.

A la taula de la cuina han instal·lat un ordinador que li han pres a una tal Barbie.

La veritat és que més enllà de la broma, aquest estiu m'ha donat per donar voltes al fet de com em costa imaginar-me una altra família vivint a casa meva. Suposo que em ve d'haver conegut la família que ara s'està a la casa de la que va ser la padrina del meu pare. El record d'ella sempre va lligat al record de la seva acollidora casa: les fotos que tenia dels seus nets, la cuina on feia una coca de maçana boníssima, el pou interior, el pati amb el gronxador ... I ara tots aquells espais estimats són usats per una família amb tres nens que no tenen ni idea de com era la casa abans que ells arribessin. No dic que sigui res dolent, només que em fa pensar...

Per una altra banda a casa nostra recordàvem com la besàvia dormia al lloc on ara tenim la cuina, així que quan s'estava al llit veia les mateixes bigues que ara veu el meu nen quan es fa les farinetes...

Total, que m'he passat les vacances pensant en com n'és tot de provisional. Que la besàvia i la padrina segur que no s'haurien pogut imaginar mai els canvis a casa seva ni la gent que ara es passeja pels llocs que van ser seus.