FOTO ANTIGA (VII)

Eva i Marcela Ocampo. 1912. Mèxic.

SORTEIG EN UN BLOC AMIC

Cliqueu aquí per visitar aquest bloc tan fantàstic.

GUARDIOLES

Jo de petita mai vaig tenir la típica guardiola porquet.

A més de la Linda Pirula (aquí per veure-la), vaig tenir aquestes altres dues:

La tortuga Miss Money de Congost.
La foto l'he trobat a la pàgina http://www.yofuiaegb.com/las-huchas-miss-money-de-congost-me-das-un-duro-para-la-hucha/. Si hi aneu, en podreu veure més models.

I aquesta poma de la marca Román.
Quan posaves la moneda que t'havien regalat apretant el piu vermell, s'activava un motoret, sortia un cuc i s'emportava el dineret cap a dins la poma.

 Sovint s'enganxava i se l'havia d'ajudar amb el dit... era part de l'encant. Aquesta casa també feia un formatge d'on sortia un ratolí, un tren da la bruixa, una caixa registradora...

Amb el temps les dues es van espatllar i segur que van acabar a la galleda de la brossa. Veure-les a la xarxa ha estat una bona dosi de nostàlgia.

TENTE

De petita, a més de amb les nines, també vaig jugar molt amb el Tente. M'encantava!!! Ara els meus nens juguen amb el Lego, però no sé... em sembla que aquest no té l'encant ni els detalls que tenia el joc de la meva infantesa.

No en conservo res, no sé on deurien anar a parar totes les peces que vaig arribar a tenir. Sospito que a casa els meus cosins com a moltes altres joguines. 

El trobo a faltar, així que no estaria malament que el tornessin a fabricar (sempre que sigui a preus raonables, ejem..)

He trobat aquest pàgina:

http://www.change.org/es/peticiones/a-educa-borr%C3%A1s-s-a-que-se-vuelva-a-fabricar-y-comercializar-el-juego-de-construcci%C3%B3n-tente#share

i si vosaltres també sou uns fans de Tente, podeu signar la petició.

FOTO ANTIGA (VI)

Louise Lawrence-Israels. 1944. A l'edat de dos anys.

MILLY LUKA

Aquest nino fa uns 35 cm. i és un dels de la col·lecció Milly. Concretament és el Milly-Luka.

Va ser dissenyat per Marie-Luise Schulz per a la marca White Balloon.

Durant els anys 1999 i 2003  va crear tres tipus de nines per a aquesta marca d'Onil i cada tipus tenia diferents models (no només canviava la roba, també el motllo de la cara, el color i la llargada dels cabells...).

Les Milly tenen el cos de roba, les extremitats i el cap són de vinil.

Els vestits són de molt bona qualitat i ben acabats. Les sabates semblen de debò i porten mitjons. Penso que el Luka no és el model més encertat perquè, per al meu gust, els pantalons no lliguen gaire amb el jersei de vellut... què hi farem!  

Però, amb aquesta carona tan dolça, se li perdona que no tingués sort a l'hora de triar les peces de roba.

 Passejant per un paisatge d'Alice in Paris. Fent temps mentre no arriba el dilluns i el padrí li porti la Mona.

Foto del catàleg. Si s'engrandeix, es veu la varietat de Milly que hi havia i els diferents motllos de cara.

CURT ANIMAT

Hi ha gent a la que li fan por les nines. De fet tinc una amiga que quan ve a casa no pot dormir si no li trec de l'habitació una nina gran i realista que hi tinc.

Així que, explotant aquesta faceta sinistra, un poso un video molt interessant.

Aquesta és la informació que en tinc:

"Rodrigo Blaas es un granadino que lleva varios años trabajando para Pixar, siendo parte activa de sus últimos éxtios como "Buscando a Nemo", "Ratatouille" y "Up". Acaba de dar el paso de crear su primer trabajo en solitario "Alma", un corto de apenas 5 minutos pero que le ha llevado 3 años de trabajo"

FOTO ANTIGA (V)

Nenes d'un internat, Austràlia. Foto de 1900.
M'encanten els cotxets!!

TOY STORY 3

Aquesta és la Barbie Toy Story 3. Va arribar a casa des d'Alacant perquè la padrina de la nena va passar allà uns dies i se la va portar perquè veiés que s'havia enrecordat d'ella.

Que bé! És de les nostres pel·lícules favorites. L'estiu que la van estrenar vam anar a veure-la al cinema i no sé qui s'ho va passar millor si els nens o els grans. Després, un cop a casa, hem tornat a veure tota la sèrie un munt de cops... i no cansa! Les crítiques als diaris la recomanaven molt, i no m'estranya.

La Jessie de seguida va voler donar-li la benvinguda. Ella havia arribat uns mesos abans a lloms d'un dels camells dels Reis d'Orient i es va posar d'allò més contenta de retrobar una vella amiga. Que l'haver co-protagonitzat una pel·lícula les va unir molt.

Abans, però, la va fer patir una miqueta per riure una estona. La Jessie ja ho té això, és bastant de la broma.

Al final la va ajudar a sortir de l'embalatge perquè la Barbie sola hauria estat incapaç, anava ben lligada de mans i peus.

- Què? S'està bé aquí fora i sense aquell plàstic per davant la cara, oi? 

Les dues nines són de Mattel. Per cert, treure-li o posar-li la roba a aquesta Barbie pot esdevenir un malson, és impossible que li anés més apretat (i no és elàstic).

BABY ELISABETH

Aquesta és la Baby Elisabeth de la dissenyadora de nines Hildegard Günzel.

El cap i les extremitats són de porcellana i la resta de roba.

La pintura de la cara és maquíssima. Les celles i les pestanyes inferiors són una obra d'art.

La nina va ser un regal que la iaia es va fer a ella mateixa, es va enamorar de la seva carona. Jo trobo que fa cara de trista i de dona gran, però per a això estan els gustos, oi?

Personalment les nines de porcellana no m'agraden gaire, em produeixen certa ansietat. Sóc maldestra i no puc evitar que les coses caiguin i es donin cops. Quan estic a prop d'una em poso nerviosa i no paro de recordar-me a mi mateixa que no gesticuli tant i que vigili, vigili, vigili.

Posats a triar, la prefereixo sense la diadema. I segur que un vestit més senzill i fosc li quedaria millor.

Signatura de l'artista, número de sèrie i any: 2004.

 Detall de la mà i el vestit.

I una foto de catàleg.

Si voleu veure més nines fetes per la Hildegard Günzel, clickeu aquí.

FOTO ANTIGA (IV)

D'aquesta imatge no he trobat cap informació. Ni lloc ni data, suposo que és dels anys 40 o 50, però només és una impressió meva. 

L'expressió de la nena la trobo moníssima, em fa la sensació que els grans li deien que s'estés quieta mentre ella s'esforçava que no li caiguessin les nines.

No obstant això la fotografia es troba a Photobucket etiquetada com a avarícia, per això apareix a bastants blogs i llocs web per il·lustrar aquest pecat capital.

A mi em fa pena perquè de debò que crec que la nena està molt graciosa.

Malgrat la recerca, no puc posar l'autor. Sospito que no és de cap fotògraf reconegut perquè la traça en l'ús de la llum és bastant deficient, tot i això m'hauria agradat trobar-ne més dades.

CARTA ALS REIS (I)

Encara queden a casa moltes nines fent cua per ser presentades en societat per aquí. Però mentre continuen esperant a posar-se guapes i fer-se fotos, us ensenyaré nines que m'agraden i que no crec que aconsegueixi mai.

Hi ha un doble problema de pressupost i espai. Així que m'hauré de conformar col·leccionant-ne les imatges i ensenyant-les per aquí.

Aquest és el Jakob de la marca Heart and Soul, pertany a la línia Kidz'n'Cats. Fa 46cm i el nom de la dissenyadora és Sonja Hartmann. Té articulacions en nou punts i està fet de vinil.

A més de la roba i les peces d'abric, ve amb roba interior (samarreta i calçotets).

Aquí podeu veure moltes altres nines de la mateixa col·lecció. Són moníssimes.

PREMI

A finals d'abril el blog Muñecas para compartir em va deixar aquest premi. 

El seu blog http://munecasparacompartir.blogspot.com.es/ és un dels que no ens podem deixar perdre,  parla d'una gran varietat de nines i té unes fotos estupendes. A més de presentar les peces de la seva col·lecció, també fa unes entrades molt ben documentades que donen informacions interessantíssimes.

Gràcies Violeta.

CLICKS DE PLAYMOBIL

Aquest cap de setmana hem anat a Sabadell a veure aquesta exposició. No esperàvem una cosa tan espectacular. Felicitats a tots els col·leccionistes i a la gent que munta els escenaris. Són unes recreacions fantàstiques.

http://www.somosclicks.org/

Hi havia activitats per als més menuts, un joc on havies de trobar els clicks amagats (molt divertit) i paradetes per poder-ne comprar de nous i de segona mà. En una d'aquestes parades tenien aquesta colla de clicks indignats que es manifestaven davant els antidisturbis. 

FOTO ANTIGA (III)

Aquesta foto va ser feta el 1928 per James Van Der Zee, cronista del Harlem de Nova York des dels ans '20. Apareixen les nenes que anaven a escola al convent de l'ordre de les Serventes de Maria. Fa gràcia veure com cada nena abraça la seva nina, mig per anar aprenent l'ofici d'infermera, mig per jugar.

COMUNIANTA DESCONEGUDA

Aquesta és una altra nina que em van regalar quan vaig fer la Comunió. La primera que vaig ensenyar està aquí.

És dels primers anys '80 o finals dels '70 i no té cap marca per enlloc.

El cap i els braços són de goma, però la resta és de plàstic dur i prim, per això té els talons enfonsats. A més, té poc cabell. Malgrat no ser de gaire qualitat, té una carona mona i ha estat capaç d'aguantar el pas del temps amb certa dignitat.

Ja li tocava passa per la dutxa, treure's el vestit que ha portat tants anys i modernitzar-se una miqueta.

La roba és un conjunt de l'Annabell Tween de Zafp Creation. Vaig trobar alguns models molt bé de preu en una botiga i en vaig agafar un per veure si li anava bé. La veritat és que li queda una mica llarg i estret, però millor això que anar despullada. Quan vaig tornar a la botiga per comprar-ne algun conjunt més, ja s'havien acabat tots. Què hi farem!

Les botes sí que no hi havia manera que li poguessin entrar i se les vaig fer aprofitant els polzes d'uns guants que se'ls havien quedat petits als nens.

Una foto de grup de la nina a la que pertany el conjunt. No sé si encara la fabriquen perquè no apareix a la pàgina oficial de Zapf Creation.
Teniu més informació aquí:
http://munecasparacompartir.blogspot.com.es/2011/12/annabell.html.

Violeta, espero que no t'importi que faci referència al teu blog. Si hi ha cap inconvenient, digue-m'ho i editaré. Vaig intentar deixar-te un comentari a l'estrada i no hi va haver manera, de vegades em passa i blogger no em deixa comentar alguns blocs.

FOTO ANTIGA (II)

Miss Mongeon amb nina, Montreal, 1891

LINDA PIRULA GUARDIOLA

Aquesta nina, encara que pel vestit sembli asturiana, me la van regalar a València.
La família i els amics de la meva àvia eren gent molt carinyosa i de tant en tant volien tenir un detall amb la nena (que era jo) quan passavem els estius amb ells.

No recordo que m'agradés massa perquè no era per jugar, però sí que em feia molta gràcia el bebè que porta a l'esquena. I em fascinava la seva cara seriosa. Segons com me la mirava em semblava guapa, segons com... antipàtica.

Ara la trobo preciosa.

De fet és una guardiola i la clau que es veu és per obrir-hi la base i recuperar els calerons. Recordo que m'entretenia molt obrint i tancant la porteta. El mecanisme era senzillíssim i per això, encara que fos molt petita, em feia sentir com una enginyera remenant el pany amb altres estris que no eren la clau "reglamentària".

Me la van regalar a finals dels '70, o potser ja haviem entrat als '80. El fet és que les nines Linda Pirula es van començar a fabricar a la dècada dels '50 a Onil i eren de la marca de Alba.

El bebè està fet de cel·lulòide (crec que es diu així) i té els braços articulats.

La veritat és que no podria dir si la meva és una Linda Pirula de debò, una còpia d'un altre fabricant, una versió posterior... no porta cap marca enlloc.

Altres guardioles Linda Pirula que he trobat a TodoColección.