La vaig veure d'oferta a una botiga i van haver dues raons que me la van fer comprar:- Necessitava roba per a una altra nina.
- La meva nena potser deixava d'agafar-me, tant, les nines velles que tinc en una bossa per anar arreglant.
El tema de la roba no podria portar cap mena de conflicte perquè a la meva nena li agraden les nines despullades, així que... a passar per caixa.
Em va sorprendre que no em va semblar tan lletja com pensava... bé, reconec que li trobo una cara prou bonica. Menys per les pestanyes, eh! per aquí no hi passo ;-)
Pestanyes tunejades.
El cos... bé... amb les cames tan llargues i el cos tan curt, em recorda la granota Gustavo. Per no parlar dels motllos cutres que deuen usar. Una cama és bastant més gruixuda que l'altra!! No sé si això passa amb totes les New o si aquesta va estar de pega.
I els peus... ai! no els criticaré perque els passa el mateix que als meus. M'hauran pres de model? :-) El fet és que un peu té un dit "catxondo" que li surt més que en el altre.
I el plàstic té uns acabats... dubtosos.
Critico massa? Noooooo, en el fons és una nina que m'agrada amb cara de bona noia i amb la que a la meva nena li agrada jugar.
També he comprat aquestes Shelly per a què les meves Laura de las Montañas deixin de ser tan temptadores per a unes mans de dos anyets.
Per cert. Aquestes pobrissones ja tenen les sabates en recerca i captura, on deuen ser?
5 comentaris:
Ara comprenc allò de "el efecto mariposa" i la "teoria del caos". Està car que un clucar d'ull d'aquesta Nancy amb aquestes pestanyes... pot ocasionar un terratremol a Honkong!
;-)
Serà per això que els de Famosa no l'han feta amb ulls "durmientes". Deuen voler evitar una catàstrofe d'abast planetari i perdre clientela :-)
Pero que la pasao al deoooooo!!!!!! jajjajaja pobre!!!! yo a mi new, como vosotras le llamais, tb le corté las pestañas, y la verdad es que queda mucho mejor.
besos
Òndia, jo també vaig dedicar una entrada al meu bloc només per posar a caldo la Nancy new!
Tens una pàgina força xula.
Salutacions.
En el meu blog he dedicat una entrada a aquesta nina amb tot el procés, des que em va semblar horrorosa fins que m'hi he reconciliat. De veritat que si ens la mirem amb carinyo no és, ni de bon troç, tan lletja. Salutacions. Violeta.
Publica un comentari a l'entrada