WALTZING MATILDA

Fa dies que les nenes més maduretes de casa estan inquietes. Ansioses. Desesperades. Que l'ambient a casa es pot dir que és un "sinvivir". I tot per culpa d'un anunci de telefonia. Aquella cançó...

Les més joves no ho entenen, per a elles és una tonada i prou, però per a les que passem amb escreix dels trenta...

-Em sona a Shirley Temple!!

-No, no. A Judy Garland.

-Hmmm....

-No serà de la pel·li Matilda? La lletra diu alguna cosa de Matilda...

-No, dona! Sona més antiga. A més només l'hem vista un cop per a que ens soni tant...

-De què serà....

Doncs resulta que gràcies a la generositat i sabiduria dels membres del món Bloggero vam trobar que la cançó es diu Waltzing Matilda. Que és tradicional d'Australia i que va estar a punt de ser triada com a himne nacional. El que passa és que parla d'un rodamón que porta les seves pertinences en un farcell al que li deia Matilda i que es dedicava (el rodamón, no el farcell) a robar ovelles i tot el que se li posés a mà. I clar... això com a himne d'una nació... doncs no els va semblar gaire adient.

Molt bé! Però continua sense resoldre el neguit que no ens deixava dormir... De què ens sona tant?!!!!

Tatxan!!!!! resulta que, canviant-li la lletra, la van usar de sintonia per a una sèrie!! El Valle Secreto!!

Eureka!!! Ja podem descansar Aix... i gaudir del "reposo del guerrero".

ROBERTA I MAGDALENA

Aquestes són la Roberta i la Magdalena. Són de la casa D'Nenes, Carmen González.

Fa temps havia vist l'oriental a la web Dolls & Dolls i posava que es diu Marieta. Però com que a la capsa no hi ha ni etiqueta amb nom, ni catàleg, ni res... jo li he posat Magdalena.

Han estat un regal mig pel dia del meu sant i mig per una feina photoshopera que no pensava cobrar... però bé. Quan vaig obrir els paquets no vaig poder dir de cap manera que no. M'encanten!!!

Fan uns 35 cm. I tot i que a la foto no ho sembla, la moreneta és una mica més gran.



Les expressions de les seves carones són maquíssimes.
I els vestits estan molt ben acabats amb roba que es veu de molt bona qualitat.
Les dues tenen els ulls fixos, amb la diferència que la Roberta té pestanyes i la Magdalena no.

Són nenes i s'avorrien una mica, així que em van demanar si tenia per casa algun nino per poder jugar i els vaig regalar un osset i un elefant. Sembla que els agraden.

NANCY NEW DE FAMOSA

La vaig veure d'oferta a una botiga i van haver dues raons que me la van fer comprar:

- Necessitava roba per a una altra nina.

- La meva nena potser deixava d'agafar-me, tant, les nines velles que tinc en una bossa per anar arreglant.


El tema de la roba no podria portar cap mena de conflicte perquè a la meva nena li agraden les nines despullades, així que... a passar per caixa.

Em va sorprendre que no em va semblar tan lletja com pensava... bé, reconec que li trobo una cara prou bonica. Menys per les pestanyes, eh! per aquí no hi passo ;-)



Pestanyes tunejades.


El cos... bé... amb les cames tan llargues i el cos tan curt, em recorda la granota Gustavo. Per no parlar dels motllos cutres que deuen usar. Una cama és bastant més gruixuda que l'altra!! No sé si això passa amb totes les New o si aquesta va estar de pega.

I els peus... ai! no els criticaré perque els passa el mateix que als meus. M'hauran pres de model? :-) El fet és que un peu té un dit "catxondo" que li surt més que en el altre.

I el plàstic té uns acabats... dubtosos.

Critico massa? Noooooo, en el fons és una nina que m'agrada amb cara de bona noia i amb la que a la meva nena li agrada jugar.

També he comprat aquestes Shelly per a què les meves Laura de las Montañas deixin de ser tan temptadores per a unes mans de dos anyets.

Per cert. Aquestes pobrissones ja tenen les sabates en recerca i captura, on deuen ser?

GRASITAS DE FAMOSA

Aquesta nina és un clàssic en el prestatge de la meva habitació de petita. Sempre va estar allà! I no sé ni qui la va comprar, ni quan, ni perquè.

De fet, he descobert que es diu Grasitas a partir de l'Ebay i TC perquè per a nosaltres sempre va ser... la xaparrilla!!!! La raó és evident: quines cames més curtes, i quines proporcions!!!

Això sí, no se li pot negar que posa com una professional de la passarel·la.

Té els ulls amb l'iris de margarita. La meva a més té una mirada molt interessant pel seu ull dret una mica distret ;-)

Es veu que en el seu moment devia tenir molt d'èxit perquè n'hi ha bastantes a la venda per internet. I la deurien vendre vestida amb models diferents.

Aquesta va vestida d'origen i és una de les rescatades de les golfes. És, de totes, la que es conserva millor... potser pel seu tipus de fortota que deuria espantar ratolins famolencs i altres bestioles amb males intencions.

Abans de presentar-se en societat, però, ha hagut de passar per un bany amb sessió de peeling i per l'estilista que ha fet el que ha pogut amb el cabell.

Aquest anunci l'he trobat a http://www.teacuerdas.net/ i va ser publicat el 1966.

NORA D'ESTIU

Aquesta Nora va arribar a casa en el mateix paquet que la Carol d'hivern: http://lesninesdecasa.blogspot.com/2009/03/carol-dhivern.html.

La pobre ja estava mosca perquè a ella encara no li havia fet cap foto.

La veritat és que estava esperant que fes més bon temps i treure-la de la capsa. No fos que, tan fresca com va, se'm refredés.

Les flors que té al darrere són d'una planta que ens van regalar quan vam canviar de pis ara fa quatre anys. Cada primavera ha florit!

EL VALENTÍ HA TROBAT LA SEVA VALENTINA

Fa un temps presentava en societat al Valentí: http://lesninesdecasa.blogspot.com/2009/02/la-primera-paola-reina.html

Doncs ara el tenim més content que un nen amb sabates noves perquè ha arribat... la Valentina!!!

La meva mare va estar buscant per botigues i magatzems fins que va trobar-li companyia.

El Valentí no s'ho podia creure. A més van congeniar a la primera i ara són inseparables. Mireu que rebonics que queden a les fotos... si és que vessen felicitat per tots els porus del seu vinyl.