Una Nancy a punt d'estrenar vestit!! Sembla mentida que tan petita com era, encara recordo com la meva mare va treure el vestit de la capsa, com se'l va posar i com me l' ensenyava perquè hi jugués. Ooooooooh! Ara penso com devia disfrutar la meva mare, jeje.
La nina aquesta va tenir un trist final. Quan ja ningú jugava amb ella, va anar a parar a unes golfes. Passat el temps i en una incursió (mig de neteja, mig a la recerca de tresors oblidats) va voler ser recuperada, però el ganxo on s'aguantava la molla no va resistir :-(
Unes mans inexpertes (les meves) van voler restaurar-la, però no van ser capaces... i la guapa Nancy articulada va anar a petar a les escombraries. El cert és que no recordo haver-la llençat, per allò que diuen que la memòria és selectiva i que les coses tristes tendim a oblidar-les, però aquell deuria ser el seu final perquè no l'he tornat a veure més. Snif!!!!
I mira que m'arrepenteixo, la pobre, després d'haver estat amb mi des de petita... aix, que desagraïda que vaig ser.
Només em consola pensar que va tenir una vida digna: amb armari i llit de fusta, molts vestits i un Lucas!!!! ;-)
2 comentaris:
AAAAAAAAAGH QUI LA TINGUÉS ARA!! quina foto més macaaaa, al Foro que tinc al Blog de "coleccionismo de muñecas" han fet un àlbum per tal de ficar les fotos com aquestes , és una pasada de xuli, t' animo a que hi entris i la pengis jejeje
Hola! que gracia! yo tenia una bata igualita que la tuya. De hecho nos parecemos en la foto!
http://laboutiquedenancy.blogspot.com/2009/02/paack-40-aniversario.html
siento no poder escribirte el post en catalán, pero es que no lo hablo.
Publica un comentari a l'entrada