LA PRIMERA PAOLA REINA

Una amiga de la meva mare li va portar aquest bombó a la meva nena quan va venir de visita mentre erem de vacances al poble. I a partir d'aquí que vaig començar a buscar què era això de Paola Reina. Quina troballa! Quines nines més maques que tenen!

Aquest és de la col·lecció del 2008 de "Los peques de Paola", el nen asiàtic.

Fa una olor... com definir-la... entre vainilla i galeta Maria... hmmmm! és que te'l menjaries!! I a mi aquesta olor sempre m'evocarà les vacances d'estiu :-)

Es diu Valentí perquè l'amiga que se la va regalar a la meva nena ens va explicar que l'havia triat perquè li recordava un nino que havia tingut ella de petita que es deia així. Total, que ja ens va arribar a casa batejat i tot!!

Ja he anat insinuant i donant pistes que m'agrada molt la nena negra, a veure si cau i així el Valentí tindrà una amigueta ben bé de la seva mida :-)

BINTOU II

Doncs aquí van unes quantes fotos de la Bintou.

La llum natural sembla que l'afavoreix més

Primer pla

Mirant per la finestra

Detall de la sivella de les sandàlies.

NINES ANTIGUES

Les nines de la meva mare al terrat de casa. Segurament la foto va ser feta als anys 50.

Encara conserva les dues petites (el nadó i la dels monyets)

El nadó és de goma i ara ja està bastant enfosquit i a la nina, que era de pasta de paper, li falta algun ditet.

Però són uns supervivents!!! :-))

X-FILE

El cas d'aquesta nina és un petit misteri.
Les fonts familiars :-) diuen que els meus avis li van regalar a la meva mare quan aquesta va saber que estava embarassada de mi. Per tant, quan jo era era petita, la nina aquesta devia ser relativament nova, no?
Doncs bé, jo sempre la recordo atrotinada i feta un nyap, la pobra. I no apareix en cap foto antiga lluint alegre i fent patxoca...
No tinc ni idea de quina aparença tenia recient comprada.
No te cap marca al clatell ni a cap altre lloc, per tant tampoc sé qui va ser el fabricant :-/

Dit això, haig de reconèixer que era la nina que més m'estimava. Les altres eren rosses, amb un bon color de cara, portaven vestits bonics... en canvi aquesta pobrissona era morena i amb uns cabells impentinables, el coll se li torçava, tenia la pell esgrogueïda i amb taques, les carns amb trossos reblanits, la seva roba es veia senzilla i deslluïda...

Recordo que l'havia de defensar de les altres nines que es ficaven amb ella i no volien compartir els seus jocs... :-) per això la volia tant. Aix, la veia tan bona nena i tan desvalguda.

Ara, a més, la pobrissona té un ull que se li ha soldat pel darrere i ni de li tanca ni se li obre del tot... què hi farem!

Malgrat tot, crec que és la nina amb la cara més dolça que he vist mai.

JO LI DIC BINTOU

És una nina que em van deixar els Reis fa uns nou anys. Va ser una sorpresa molt gran perquè a mi no se m'hauria passat mai pel cap de demanar-ne una (que estava en plena fase "només coses pràctiques"). Però aquesta és la gràcia dels Reis, no? que quan prenen la iniciativa, triomfen!!

És de la casa D'Nenes, de la dissenyadora Carmen González.

És maquíssima, guapa, guapa. Les fotos no li fan gaire justícia, ja li en faré de millors. Però és que tenia ganes de començar a posar cosetes al bloc.
La roba i les sandàles són de molt bona qualitat. Talment com les de debò, però en miniatura.

PRESENTACIÓ

Aquest bloc vol ser un homenatge a les nines que ens han acompanyant a totes quan erem petites i a les que han sobreviscut fent-nos companyia quan ja ens vam fer grans.

Des que vaig tenir la meva nena que m'he començat a interessar de nou per elles. Cal dir que a la meva mare sempre li han agradat molt i li haig d'agrair que encara conservi les de quan jo era petita i algunes de quan ho era ella.

No es pot dir que tinguem una col·lecció, no hi ha res sistematitzat ni de més valor que no sigui el sentimental.

Bé, de fet la idea de tot això em va venir quan per casualitat vaig anar a parar a aquests dos blocs:
http://munecas-dolls.blogspot.com/
http://srtapepis.blogsome.com/

Espero que gaudiu de les fotos de les nines que aniré penjant.