Aquesta és una de les nines que la meva mare conserva de la seva infantesa.
Li diu Laura, però no sé si és que la nina es deia de debò així o si és el nom que li va posar ella per jugar. No té cap marca al clatell ni al cos.
És de cartró amb una pintura molt dura, no sé si això és el que diuen "composició" :-/
Els cabells són una perruca amb dos monyos.
Es conserva força bé per l'edat que té. La pintura de les galtes està una mica picada i li falta un ditet. A saber quines maleses va fer i on va ficar la mà en la seva joventut!!!
A mi m'agraden molt les dents que se li veuen i el coixí vermell que porta dins a la boca. Sembla que estigui a punt de dir alguna cosa.
Els ulls encara se li obren i se li tanquen bé... però res de caigudes d'ulls seductores. Ca! Ella és una dona de caràcter i o els té oberts o tancats: clock desperta, clock adormida.
http://lesninesdecasa.blogspot.com/2009/02/nines-antigues.html
Aquí hi ha una foto de l'època de "sus años mozos". La veritat és que a mi m'agrada molt més el vestit que portava d'origen.
Per cert, a la foto de grup es veu petita, però té la mida d'una Nancy.
3 comentaris:
que suertee,la verdad es q es muy interesante y el vestido y traje muy original
me encanta las cosas unicas...
saludos conchi
nenam, jo de tan antigues no entenc res però són molt cares i la veritat que molt especials, petonets
És una Chelito, en van fer diferents models i la teva és un d'ells, de cos de cartró pedra i cara de cel·luloide.
Jo en tinc una d'igual:
http://trozosdetartadefresa.blogspot.com/2010/10/chelito-por-epocas.html
Publica un comentari a l'entrada