L'habitació de matrimoni dels meus pares era diminuta. Només hi tenien el llit i un armari, ni tauletes, ni tocadors... Darrere la porta, però, tenien un prestatge estret per deixar claus i carteres i allà tenien aquests nuvis.
No és que siguin gaire macos, però graciosos en són un bon tros.
Tenen imants a les boques i quan s'acosten... pam! Petonet! A més el caps basculen damunt una molla, cosa que els dóna un moviment molt simpàtic.
Són fets de goma i fan uns 17cm d'alçada. Estan fabricats per la marca B.B. allà pels anys setanta.
Un detall de les flors i les mans grassonetes de la núvia.
Una foto kitsch, que els venia de gust.
Per internet he trobat bastants models diferents de Besitos.

M'encanten els seus peus enormes.

I com que els nostres estan bastant atrotinats i amb la pintura molt perjudicada, m'ha posat molt contenta veure aquests nous de trinca que s'assemblen més al record que tinc d'ells de quan era petita.
















La roba és bastant mona, amb molts detallets. I les calcetes també són negres!
A dins la capsa hi ha uns quants tatoos (quan jo era petita li dèiem calcomanies): gats negres, rat-penats...
La carbassa és molt divertida. Si prems la tija s'encén. I si hi aguantes el dit, la llum va canviant de color. També pot funcionar sola, amb un interruptor que té a la part de sota.

















