INCURSIÓ A LES GOLFES

Doncs els meus pares han estat uns dies al poble i m'han portat nines que estaven guardades a les golfes de casa.

Primer m'ha posat molt contenta que la meva mare s'hagués enrecordat d'agafar-les, però quan me les he mirat bé.... aix... No sé per on començar. De fet no sé ni si val la pena intentar arreglar-les o si valdria més llençar-les directament al contenidor.

N'hi ha de descolorides, tacades, amb els cabells que fan angúnia només de mirar, fins i tot hi ha la pobre Lacitos que té un peu mig menjat!!! No sé si ha estat menú per a un ratolí o un dragonet.

I què dir de la roba...? Foradada, amb totes les gomes passades, tacada amb líquids que prefereixo no saber d'on han sortit....

Suposo que aquestes són les pegues d'una casa vella al camp.

Ara em fa ràbia haver tingut les pobres nines tant de temps abandonades :-(

També m'han portat una bossa amb roba de la Barbie i una altra amb sabates (algunes desaparellades). Com a cosa xula, xula: unes botes grogues de la Nancy que ni sabia que les tenia, no les recordava gens.

Ja aniré penjant fotos, si és que al final decideixo indultar-ne alguna.

Mentre buscava alguna foto de nines velles i atrotinades al Google per il·lustrar aquesta entrada, he ensopegat amb aquesta imatge.

David Seymour's "A Chlid Playing with a Broken Doll, Naples, Italy," 1948

L'he trobat tan emotiva que només en veure-la el cor m'ha fet uns quants batecs més forts del compte. És tan tendra... i la cara de la nena que té la nina abraçada és tan dolça. Els ulls se m'han humitejat i tot (sóc de llàgrima molt fàcil, què hi farem)

Veient-la penso que ni de conya que en llenço cap a les escombraries!!! Apa, totes indultades i a veure què en podem fer.

PREMI

Quina sorpresa! Resulta que he rebut un premi... el primer!!! Moltes gràcies a l'Artemisa.

Aquest és el seu bloc.

http://refugioartemisa.blogspot.com/

La seva pàgina és un lloc on els protagonistes són les manualitats i les labors. Fa coses precioses i m'ha fet molta il·lu que em deixés el missatge just a l'entrada on la meva comunianta porta un vestit de ganxet que li vaig fer jo :-)

M'he fixat amb les instruccions del premi i sembla que no n'hi ha cap... :-) Xuli!

DESCONEGUDA DE CARTRÓ

Aquesta és una de les nines que la meva mare conserva de la seva infantesa.

Li diu Laura, però no sé si és que la nina es deia de debò així o si és el nom que li va posar ella per jugar. No té cap marca al clatell ni al cos.

És de cartró amb una pintura molt dura, no sé si això és el que diuen "composició" :-/

Els cabells són una perruca amb dos monyos.


Es conserva força bé per l'edat que té. La pintura de les galtes està una mica picada i li falta un ditet. A saber quines maleses va fer i on va ficar la mà en la seva joventut!!!

A mi m'agraden molt les dents que se li veuen i el coixí vermell que porta dins a la boca. Sembla que estigui a punt de dir alguna cosa.

Els ulls encara se li obren i se li tanquen bé... però res de caigudes d'ulls seductores. Ca! Ella és una dona de caràcter i o els té oberts o tancats: clock desperta, clock adormida.

http://lesninesdecasa.blogspot.com/2009/02/nines-antigues.html
Aquí hi ha una foto de l'època de "sus años mozos". La veritat és que a mi m'agrada molt més el vestit que portava d'origen.


Per cert, a la foto de grup es veu petita, però té la mida d'una Nancy.

COMUNIANTA HÍBRIDA DE JESMAR

Aquesta era la meva nina de comunió.

Portava una espelma a la mà que s'encenia quan li aixecaves el braç.

Per això aquesta valenta té el cos ple de ferides que ni la Lara Croft: dos forats a la mà dreta, un per passar els cables i l'altre on anava incrustat el ciri; un tros de metall a la part alta del braç dret i un altre al costat del pit (eren les peces que feien contacte per encendre i apagar la llum); i un foradot a l'esquena per a les piles amb una tapa blanca.

Al clatell porta escrit Jesmar. Però no sé si la nina venia en una caixa d'aquesta marca o si era d'un altre fabricant que encarregava els caps a la Jesmar.

El fet és que venien una nina amb una cara bonica, un vestit vistós i prou, perquè amb el cos i les extremitats van fer un "recorta y pega" bastant matusser.

Les cames són d'un model de nina diferent al cos. Massa grans i es veu que els monyons no entraven als forats. I què van fer? Doncs van agafar el bisturí i , apa! un parell de talls a les vores on s'han d'enganxar les cuixes.

Si la nina s'havia d'estar quieteta en un prestatge, doncs no passava res, però si alguna nena volia jugar amb ella, cada cop que la sentés se li queien les cames. I ja tenim dues nines pel preu d'una: comunianta i penitent!!

Com que a mi els vestits amb massa volants i llaços em fan mandra de veure, he volgut fer-li aquest per presentar-la en societat amb un vestidet ja més estiuenc (tot i que la metereologia no ens acompanya gaire)

Les sabates són cortesia de la seva amiga Carol (Paola Reina) perquè les seves blanques es van obrir per la junta entre la sola i la sabata i encara no se m'ha acudit com arreglar-les.

Jo li trobo una carona molt maca. Primer pensava que era una Sintra reciclada... però no, que les Sintres són de Berjusa. A més tenen el nas diferent, els ulls... així que ho vaig descartar.

En aquest bloc: http://srtapepis.blogsome.com/, de Barbarita Rubio, vaig trobar la foto d'una Pilarín de Jesmar. Eureka!! És ella!!! La cara i els anys de fabricació coincideixen. Tot i que el cos no, és clar. Gràcies Barbarita.

Total, que la meva comunianta és una espècie de nòvia de Frankenstein, però se la veu feliç i sense complexes. Com ha de ser!

MARY POPPINS

Aquesta és la Mary Poppins de la meva mare.


A l'etiqueta de la roba posa 1964 Walt Disney Productions.

Un estiu el meu avi va aconseguir diverses joguines a la Fira mentre duraven les Festes del poble. Totes van anar a parar a mans de nebots i nebodes perquè la meva mare no deia res i deixava que fossin els altres qui se les quedessin, de fet és molt generosa i sempre li passen coses d'aquestes. Fins que van tenir la sort de guanyar aquesta Mary Poppins i aquí sí que la meva mare va treure el geni de les Leo i va dir que de cap manera, que aquesta nina sí que no se la donava a ningú!!! Les cosines, que eren més grans que ella la van voler "comprar" canviant-se-la per les altres que els havia anat donant el meu avi. Però la meva mare no va cedir... s'havia enamorat d'aquesta Mary Poppins i no la pensava deixar anar.

Recordo d'haver-la vist que abans portava una bossa i un paraigües, però en algun moment es deurien perdre.

És articulada i té la cintura una mica fluixa, però conserva tota la robeta i les botes originals.