Primer m'ha posat molt contenta que la meva mare s'hagués enrecordat d'agafar-les, però quan me les he mirat bé.... aix... No sé per on començar. De fet no sé ni si val la pena intentar arreglar-les o si valdria més llençar-les directament al contenidor.
N'hi ha de descolorides, tacades, amb els cabells que fan angúnia només de mirar, fins i tot hi ha la pobre Lacitos que té un peu mig menjat!!! No sé si ha estat menú per a un ratolí o un dragonet.
I què dir de la roba...? Foradada, amb totes les gomes passades, tacada amb líquids que prefereixo no saber d'on han sortit....
Suposo que aquestes són les pegues d'una casa vella al camp.
Ara em fa ràbia haver tingut les pobres nines tant de temps abandonades :-(
També m'han portat una bossa amb roba de la Barbie i una altra amb sabates (algunes desaparellades). Com a cosa xula, xula: unes botes grogues de la Nancy que ni sabia que les tenia, no les recordava gens.
Ja aniré penjant fotos, si és que al final decideixo indultar-ne alguna.
Mentre buscava alguna foto de nines velles i atrotinades al Google per il·lustrar aquesta entrada, he ensopegat amb aquesta imatge.
David Seymour's "A Chlid Playing with a Broken Doll, Naples, Italy," 1948
L'he trobat tan emotiva que només en veure-la el cor m'ha fet uns quants batecs més forts del compte. És tan tendra... i la cara de la nena que té la nina abraçada és tan dolça. Els ulls se m'han humitejat i tot (sóc de llàgrima molt fàcil, què hi farem)
Veient-la penso que ni de conya que en llenço cap a les escombraries!!! Apa, totes indultades i a veure què en podem fer.
2 comentaris:
seguro q con un poco de paciencia das a esas antiguas muñecas un aspecto mas nuevo...es como un reto ...al final estaran como nuevas y tu feliz de haberlas arreglado...
sí que puedes..
besos conchi
ah pon fotos..
ànims! segur que amb temps i paciència et queden molt bé. Les nines es mereixen una segona oportunitat.nuri.
Publica un comentari a l'entrada