diumenge, 2 de setembre del 2012

FOTO ANTIGA (V)

Nenes d'un internat, Austràlia. Foto de 1900.
M'encanten els cotxets!!

diumenge, 22 de juliol del 2012

TOY STORY 3



Aquesta és la Barbie Toy Story 3. Va arribar a casa des d'Alacant perquè la padrina de la nena va passar allà uns dies i se la va portar perquè veiés que s'havia enrecordat d'ella.

Que bé! És de les nostres pel·lícules favorites. L'estiu que la van estrenar vam anar a veure-la al cinema i no sé qui s'ho va passar millor si els nens o els grans. Després, un cop a casa, hem tornat a veure tota la sèrie un munt de cops... i no cansa! Les crítiques als diaris la recomanaven molt, i no m'estranya.


La Jessie de seguida va voler donar-li la benvinguda. Ella havia arribat uns mesos abans a lloms d'un dels camells dels Reis d'Orient i es va posar d'allò més contenta de retrobar una vella amiga. Que l'haver co-protagonitzat una pel·lícula les va unir molt.


Abans, però, la va fer patir una miqueta per riure una estona. La Jessie ja ho té això, és bastant de la broma.


Al final la va ajudar a sortir de l'embalatge perquè la Barbie sola hauria estat incapaç, anava ben lligada de mans i peus.



- Què? S'està bé aquí fora i sense aquell plàstic per davant la cara, oi? 



Les dues nines són de Mattel. Per cert, treure-li o posar-li la roba a aquesta Barbie pot esdevenir un malson, és impossible que li anés més apretat (i no és elàstic).


dissabte, 21 de juliol del 2012

BABY ELISABETH


Aquesta és la Baby Elisabeth de la dissenyadora de nines Hildegard Günzel.

El cap i les extremitats són de porcellana i la resta de roba.
La pintura de la cara és maquíssima. Les celles i les pestanyes inferiors són una obra d'art.

La nina va ser un regal que la iaia es va fer a ella mateixa, es va enamorar de la seva carona. Jo trobo que fa cara de trista i de dona gran, però per a això estan els gustos, oi?

Personalment les nines de porcellana no m'agraden gaire, em produeixen certa ansietat. Sóc maldestra i no puc evitar que les coses caiguin i es donin cops. Quan estic a prop d'una em poso nerviosa i no paro de recordar-me a mi mateixa que no gesticuli tant i que vigili, vigili, vigili.


Posats a triar, la prefereixo sense la diadema. I segur que un vestit més senzill i fosc li quedaria millor.


Signatura de l'artista, número de sèrie i any: 2004.

 Detall de la mà i el vestit.

I una foto de catàleg.

Si voleu veure més nines fetes per la Hildegard Günzel, clickeu aquí.

divendres, 20 de juliol del 2012

FOTO ANTIGA (IV)


D'aquesta imatge no he trobat cap informació. Ni lloc ni data, suposo que és dels anys 40 o 50, però només és una impressió meva. 

L'expressió de la nena la trobo moníssima, em fa la sensació que els grans li deien que s'estés quieta mentre ella s'esforçava que no li caiguessin les nines.

No obstant això la fotografia es troba a Photobucket etiquetada com a avarícia, per això apareix a bastants blogs i llocs web per il·lustrar aquest pecat capital.

A mi em fa pena perquè de debò que crec que la nena està molt graciosa.

Malgrat la recerca, no puc posar l'autor. Sospito que no és de cap fotògraf reconegut perquè la traça en l'ús de la llum és bastant deficient, tot i això m'hauria agradat trobar-ne més dades.

dimarts, 17 de juliol del 2012

CARTA ALS REIS (I)

Encara queden a casa moltes nines fent cua per ser presentades en societat per aquí. Però mentre continuen esperant a posar-se guapes i fer-se fotos, us ensenyaré nines que m'agraden i que no crec que aconsegueixi mai.
Hi ha un doble problema de pressupost i espai. Així que m'hauré de conformar col·leccionant-ne les imatges i ensenyant-les per aquí.

Aquest és el Jakob de la marca Heart and Soul, pertany a la línia Kidz'n'Cats. Fa 46cm i el nom de la dissenyadora és Sonja Hartmann. Té articulacions en nou punts i està fet de vinil.
A més de la roba i les peces d'abric, ve amb roba interior (samarreta i calçotets).

Aquí podeu veure moltes altres nines de la mateixa col·lecció. Són moníssimes.

diumenge, 15 de juliol del 2012

PREMI


A finals d'abril el blog Muñecas para compartir em va deixar aquest premi. 

El seu blog http://munecasparacompartir.blogspot.com.es/ és un dels que no ens podem deixar perdre,  parla d'una gran varietat de nines i té unes fotos estupendes. A més de presentar les peces de la seva col·lecció, també fa unes entrades molt ben documentades que donen informacions interessantíssimes.

Gràcies Violeta.

CLICKS DE PLAYMOBIL

Aquest cap de setmana hem anat a Sabadell a veure aquesta exposició. No esperàvem una cosa tan espectacular. Felicitats a tots els col·leccionistes i a la gent que munta els escenaris. Són unes recreacions fantàstiques.




Hi havia activitats per als més menuts, un joc on havies de trobar els clicks amagats (molt divertit) i paradetes per poder-ne comprar de nous i de segona mà. En una d'aquestes parades tenien aquesta colla de clicks indignats que es manifestaven davant els antidisturbis. 

diumenge, 13 de maig del 2012

FOTO ANTIGA (III)

Aquesta foto va ser feta el 1928 per James Van Der Zee, cronista del Harlem de Nova York des dels ans '20. Apareixen les nenes que anaven a escola al convent de l'ordre de les Serventes de Maria. Fa gràcia veure com cada nena abraça la seva nina, mig per anar aprenent l'ofici d'infermera, mig per jugar.

diumenge, 25 de març del 2012

COMUNIANTA DESCONEGUDA


Aquesta és una altra nina que em van regalar quan vaig fer la Comunió. La primera que vaig ensenyar està aquí.
És dels primers anys '80 o finals dels '70 i no té cap marca per enlloc.

El cap i els braços són de goma, però la resta és de plàstic dur i prim, per això té els talons enfonsats. A més, té poc cabell. Malgrat no ser de gaire qualitat, té una carona mona i ha estat capaç d'aguantar el pas del temps amb certa dignitat.
Ja li tocava passa per la dutxa, treure's el vestit que ha portat tants anys i modernitzar-se una miqueta.


La roba és un conjunt de l'Annabell Tween de Zafp Creation. Vaig trobar alguns models molt bé de preu en una botiga i en vaig agafar un per veure si li anava bé. La veritat és que li queda una mica llarg i estret, però millor això que anar despullada. Quan vaig tornar a la botiga per comprar-ne algun conjunt més, ja s'havien acabat tots. Què hi farem!


Les botes sí que no hi havia manera que li poguessin entrar i se les vaig fer aprofitant els polzes d'uns guants que se'ls havien quedat petits als nens.

Una foto de grup de la nina a la que pertany el conjunt. No sé si encara la fabriquen perquè no apareix a la pàgina oficial de Zapf Creation.
Teniu més informació aquí:
http://munecasparacompartir.blogspot.com.es/2011/12/annabell.html.

Violeta, espero que no t'importi que faci referència al teu blog. Si hi ha cap inconvenient, digue-m'ho i editaré. Vaig intentar deixar-te un comentari a l'estrada i no hi va haver manera, de vegades em passa i blogger no em deixa comentar alguns blocs.

dissabte, 17 de març del 2012

FOTO ANTIGA (II)

Miss Mongeon amb nina, Montreal, 1891

LINDA PIRULA GUARDIOLA

Aquesta nina, encara que pel vestit sembli asturiana, me la van regalar a València.
La família i els amics de la meva àvia eren gent molt carinyosa i de tant en tant volien tenir un detall amb la nena (que era jo) quan passavem els estius amb ells.

No recordo que m'agradés massa perquè no era per jugar, però sí que em feia molta gràcia el bebè que porta a l'esquena. I em fascinava la seva cara seriosa. Segons com me la mirava em semblava guapa, segons com... antipàtica.

Ara la trobo preciosa.


De fet és una guardiola i la clau que es veu és per obrir-hi la base i recuperar els calerons. Recordo que m'entretenia molt obrint i tancant la porteta. El mecanisme era senzillíssim i per això, encara que fos molt petita, em feia sentir com una enginyera remenant el pany amb altres estris que no eren la clau "reglamentària".

Me la van regalar a finals dels '70, o potser ja haviem entrat als '80. El fet és que les nines Linda Pirula es van començar a fabricar a la dècada dels '50 a Onil i eren de la marca de Alba.


El bebè està fet de cel·lulòide (crec que es diu així) i té els braços articulats.




La veritat és que no podria dir si la meva és una Linda Pirula de debò, una còpia d'un altre fabricant, una versió posterior... no porta cap marca enlloc.

Altres guardioles Linda Pirula que he trobat a TodoColección.

dimecres, 14 de març del 2012

BESITOS DE B.B.

L'habitació de matrimoni dels meus pares era diminuta. Només hi tenien el llit i un armari, ni tauletes, ni tocadors... Darrere la porta, però, tenien un prestatge estret per deixar claus i carteres i allà tenien aquests nuvis.
No és que siguin gaire macos, però graciosos en són un bon tros.
Tenen imants a les boques i quan s'acosten... pam! Petonet! A més el caps basculen damunt una molla, cosa que els dóna un moviment molt simpàtic.
Són fets de goma i fan uns 17cm d'alçada. Estan fabricats per la marca B.B. allà pels anys setanta.
Un detall de les flors i les mans grassonetes de la núvia.

Una foto kitsch, que els venia de gust.






Per internet he trobat bastants models diferents de Besitos.

M'encanten els seus peus enormes.
I com que els nostres estan bastant atrotinats i amb la pintura molt perjudicada, m'ha posat molt contenta veure aquests nous de trinca que s'assemblen més al record que tinc d'ells de quan era petita.




















Aquests xinesos són un model més petit (12cm) fabricat per la mateixa casa BB.