Aquesta és la Baby Elisabeth de la dissenyadora de nines Hildegard Günzel.
El cap i les extremitats són de porcellana i la resta de roba.
La pintura de la cara és maquíssima. Les celles i les pestanyes inferiors són una obra d'art.
La nina va ser un regal que la iaia es va fer a ella mateixa, es va enamorar de la seva carona. Jo trobo que fa cara de trista i de dona gran, però per a això estan els gustos, oi?
Personalment les nines de porcellana no m'agraden gaire, em produeixen certa ansietat. Sóc maldestra i no puc evitar que les coses caiguin i es donin cops. Quan estic a prop d'una em poso nerviosa i no paro de recordar-me a mi mateixa que no gesticuli tant i que vigili, vigili, vigili.
Posats a triar, la prefereixo sense la diadema. I segur que un vestit més senzill i fosc li quedaria millor.
Signatura de l'artista, número de sèrie i any: 2004.
Detall de la mà i el vestit.
I una foto de catàleg.
Si voleu veure més nines fetes per la Hildegard Günzel, clickeu aquí.
2 comentaris:
A mi em passa igual amb les nines de porcellana...no sé, per a mi no són tant nines...són més obres d'art que només s'han de mirar i no tocar. A més, em fan una mica de por...De totes maneres, és veritat que aquesta és preciosa i té una careta molt dolça.
Sí, tens raó,és això. Les de porcellana és com si no fossin nines de debò, si no es pot jugar amb elles...
Publica un comentari a l'entrada