Corre, corre que s'acaba l'any!
Aquestes fotos són d'una nina que vam comprar fa cosa d'any i mig. Passejavem pel centre de Vic, la tarda es va posar negra i va començar un xàfec dels forts. Ens vam arrecerar en una botiga de joguines mentre esperàvem que la pluja afluixés una mica. Va tronar, llampegar i se'n va anar la llum una estona. Ja que hi érem vam comprar nines per la la mama, per a la nena i alguna joguina per al "peque".
La nina venia sense capsa, només dintre d'una bossa transparent per protegir-la de la pols. Ni nom, ni marca... res de res.
Quan vaig mirar-li el clatell vaig veure que és de la casa Toyse. És l'única cosa que se'n sap. Suposo que l'empresa va plegar fa temps perquè no tenen pàgina web (al meys jo no la sé trobar) i quan truco al telèfon que hi ha als directoris em surt que el número no existeix.
Així que aquesta nina ja deu ser de les darreres que van fabricar i que van anar quedant a les botigues després del tancament.
Les extremitats grassonetes són una monada.
La roba és senzilla, però feta amb gust. A mí m'agrada.
Si voleu, podeu fer click sobre la imatge per llegir més sobre la seva vida.
Aquestes fotos són d'una nina que vam comprar fa cosa d'any i mig. Passejavem pel centre de Vic, la tarda es va posar negra i va començar un xàfec dels forts. Ens vam arrecerar en una botiga de joguines mentre esperàvem que la pluja afluixés una mica. Va tronar, llampegar i se'n va anar la llum una estona. Ja que hi érem vam comprar nines per la la mama, per a la nena i alguna joguina per al "peque".
La nina venia sense capsa, només dintre d'una bossa transparent per protegir-la de la pols. Ni nom, ni marca... res de res.
Quan vaig mirar-li el clatell vaig veure que és de la casa Toyse. És l'única cosa que se'n sap. Suposo que l'empresa va plegar fa temps perquè no tenen pàgina web (al meys jo no la sé trobar) i quan truco al telèfon que hi ha als directoris em surt que el número no existeix.
Així que aquesta nina ja deu ser de les darreres que van fabricar i que van anar quedant a les botigues després del tancament.
Les extremitats grassonetes són una monada.
La roba és senzilla, però feta amb gust. A mí m'agrada.
A primer cop d'ull ens va semblar que era una nena de l'Índia. Podria ser gitana, peruana, etíop... però no. Era una nena de casta baixa (un concepte horrible, però real). A mi em fa pensar en la figura i la història de Phoolan Devi.
Si voleu, podeu fer click sobre la imatge per llegir més sobre la seva vida.
3 comentaris:
Hola, ya leo que el Año Nuevo nos trae una nueva actualización en tu blog. Feliz 2012¡ No conocía esta muñeca pero tiene una cara adorable. El vestido que trae es sencillo pero bonito. A mi me parece India... Seguimos en contacto
La trobo preciosa!!!!! Nena, ets de Vic? Que aprop que estem!!!!!!
Hola, cucafera :-) sóc de més prop de Barcelona. Però a Vic sempre hem anat molt perquè hi tenim família. Els meus besavis eren de Malla, Centelles...
Publica un comentari a l'entrada