BARRIGUITAS

Aquesta Barriguitas xinesa és d'una col·lecció de quiosc de fa uns anys.

Suposo que els de Famosa han fet els seus estudis de mercat per saber els gustos dels possibles consumidors: les criatures. Però potser s'han oblidat dels gustos de qui ha d'acabar comprant les joguines: els papes i les mames!!!!

Les Barris d'ara em semblen divertides, però no com per comprar-les. I sé d'una amiga que va estar donant la tabarra a la seva filleta fins que va aconseguir que les Barriguites modernes "caiguessin" de la carta als Reis.

Més d'un cop ens ha passat d'entrar a una botiga de joguines o a uns grans magatzems amb ganes de comprar alguna coseta per a la nena, perquè sí, per capritx nostre, i sortir amb les mans buides perquè no hem trobat res que ens agradés.

Això amb les Barris clàssiques mai no em passaria!

ROMINA DE VICMA

Romina, la nina que camina. O, millor dit, que caminava.

Després d'haver estat rescatada d'unes golfes on havia estat aparcada durany anys sense cap mena de protecció, llueix així de mona.

Va arribar a casa una Nit de Reis, però no la van deixar a la saleta amb la resta de paquets.

Ella va fer una entrada triomfal quan ja haviem acabat d'obrir regals. Xino-xano i pel seu propi peu va anar caminant tot el passadís fins que... tatxan!!! es va deixar veure!.

Quina sorpresa!!!

No sé quina cara deuria fer jo, però la del meus avis eren la viva estampa de la il·lusió. Quines ganes que tenien que arribessin els Reis i portessin el que havien demanat per a mi ;-)

Com que no volia sortir despullada en el bloc, per a les fotos s'ha fet amb un vestit de la Nenuco que li va ben a mida. Les sabates sí que són seves.

A TC hi havia aquesta foto d'una Romina amb els cabells ondulats i amb la robeta original. Tot i que no recordo com era el vestit de la meva, sí que sé que no era com aquest. Així que suposo que la van comercialitzar amb diferents models.

La nina fa uns 46 cm i és dels finals dels setanta.

Elke de BB

Aquesta nina vindria a ser la "Nancy" de la casa BB. Es diu Elke. Té el cap una mica mirant avall i això li dóna un cert aire de timidesa

Un Nadal la família de la meva àvia ens van enviar un paquet des de València. Va ser una sorpresa gran gran perquè no teniem costum d'enviar-nos res. Ja ens veiem cada estiu, així que no calia.

La meva mare i la meva àvia anaven mirant què hi havia dins la caixa de cartró marró... quan, de sobte, va aperèixer ella! Una nina per a mi!!

La seva arribada se'm feia una mica "màgica". Fins i tot vaig arribar a pensar que no fos un error i durant un temps vaig esperar que una altra nena truqués a la porta i la reclamés. Santa innocència! :-)

Total, que tinc un molt bon record d'aquell dia en què em va arribar aquest regal inesperat. Quins moments!!

Un cop recuperada de les golfes em vaig adonar que tenia uns forats a la part del darrere del vestit bastant difícils d'arreglar.

I com que no li agradava gaire això d'anar tota esparracada, es va fer amb la roba d'una Nancy de les noves. Total, a ella no li calen vestits perquè la mestressa (la meva nena) la vol sempre despullada.

Aquí ens ensenya el vestit que portava el dia que va arribar a casa. De totes maneres no sé si és el vestit original seu perquè no té etiqueta i la nina em va arribar sense la seva capsa. Suposo que calia estalviar espai dintre el paquet.

Descansant després de la sessió fotogràfica, que la pobre ja té una edat.

A l'eBay he trobat aquest model d'Elke amb els cabells negres.

WALTZING MATILDA

Fa dies que les nenes més maduretes de casa estan inquietes. Ansioses. Desesperades. Que l'ambient a casa es pot dir que és un "sinvivir". I tot per culpa d'un anunci de telefonia. Aquella cançó...

Les més joves no ho entenen, per a elles és una tonada i prou, però per a les que passem amb escreix dels trenta...

-Em sona a Shirley Temple!!

-No, no. A Judy Garland.

-Hmmm....

-No serà de la pel·li Matilda? La lletra diu alguna cosa de Matilda...

-No, dona! Sona més antiga. A més només l'hem vista un cop per a que ens soni tant...

-De què serà....

Doncs resulta que gràcies a la generositat i sabiduria dels membres del món Bloggero vam trobar que la cançó es diu Waltzing Matilda. Que és tradicional d'Australia i que va estar a punt de ser triada com a himne nacional. El que passa és que parla d'un rodamón que porta les seves pertinences en un farcell al que li deia Matilda i que es dedicava (el rodamón, no el farcell) a robar ovelles i tot el que se li posés a mà. I clar... això com a himne d'una nació... doncs no els va semblar gaire adient.

Molt bé! Però continua sense resoldre el neguit que no ens deixava dormir... De què ens sona tant?!!!!

Tatxan!!!!! resulta que, canviant-li la lletra, la van usar de sintonia per a una sèrie!! El Valle Secreto!!

Eureka!!! Ja podem descansar Aix... i gaudir del "reposo del guerrero".

ROBERTA I MAGDALENA

Aquestes són la Roberta i la Magdalena. Són de la casa D'Nenes, Carmen González.

Fa temps havia vist l'oriental a la web Dolls & Dolls i posava que es diu Marieta. Però com que a la capsa no hi ha ni etiqueta amb nom, ni catàleg, ni res... jo li he posat Magdalena.

Han estat un regal mig pel dia del meu sant i mig per una feina photoshopera que no pensava cobrar... però bé. Quan vaig obrir els paquets no vaig poder dir de cap manera que no. M'encanten!!!

Fan uns 35 cm. I tot i que a la foto no ho sembla, la moreneta és una mica més gran.



Les expressions de les seves carones són maquíssimes.
I els vestits estan molt ben acabats amb roba que es veu de molt bona qualitat.
Les dues tenen els ulls fixos, amb la diferència que la Roberta té pestanyes i la Magdalena no.

Són nenes i s'avorrien una mica, així que em van demanar si tenia per casa algun nino per poder jugar i els vaig regalar un osset i un elefant. Sembla que els agraden.

NANCY NEW DE FAMOSA

La vaig veure d'oferta a una botiga i van haver dues raons que me la van fer comprar:

- Necessitava roba per a una altra nina.

- La meva nena potser deixava d'agafar-me, tant, les nines velles que tinc en una bossa per anar arreglant.


El tema de la roba no podria portar cap mena de conflicte perquè a la meva nena li agraden les nines despullades, així que... a passar per caixa.

Em va sorprendre que no em va semblar tan lletja com pensava... bé, reconec que li trobo una cara prou bonica. Menys per les pestanyes, eh! per aquí no hi passo ;-)



Pestanyes tunejades.


El cos... bé... amb les cames tan llargues i el cos tan curt, em recorda la granota Gustavo. Per no parlar dels motllos cutres que deuen usar. Una cama és bastant més gruixuda que l'altra!! No sé si això passa amb totes les New o si aquesta va estar de pega.

I els peus... ai! no els criticaré perque els passa el mateix que als meus. M'hauran pres de model? :-) El fet és que un peu té un dit "catxondo" que li surt més que en el altre.

I el plàstic té uns acabats... dubtosos.

Critico massa? Noooooo, en el fons és una nina que m'agrada amb cara de bona noia i amb la que a la meva nena li agrada jugar.

També he comprat aquestes Shelly per a què les meves Laura de las Montañas deixin de ser tan temptadores per a unes mans de dos anyets.

Per cert. Aquestes pobrissones ja tenen les sabates en recerca i captura, on deuen ser?

GRASITAS DE FAMOSA

Aquesta nina és un clàssic en el prestatge de la meva habitació de petita. Sempre va estar allà! I no sé ni qui la va comprar, ni quan, ni perquè.

De fet, he descobert que es diu Grasitas a partir de l'Ebay i TC perquè per a nosaltres sempre va ser... la xaparrilla!!!! La raó és evident: quines cames més curtes, i quines proporcions!!!

Això sí, no se li pot negar que posa com una professional de la passarel·la.

Té els ulls amb l'iris de margarita. La meva a més té una mirada molt interessant pel seu ull dret una mica distret ;-)

Es veu que en el seu moment devia tenir molt d'èxit perquè n'hi ha bastantes a la venda per internet. I la deurien vendre vestida amb models diferents.

Aquesta va vestida d'origen i és una de les rescatades de les golfes. És, de totes, la que es conserva millor... potser pel seu tipus de fortota que deuria espantar ratolins famolencs i altres bestioles amb males intencions.

Abans de presentar-se en societat, però, ha hagut de passar per un bany amb sessió de peeling i per l'estilista que ha fet el que ha pogut amb el cabell.

Aquest anunci l'he trobat a http://www.teacuerdas.net/ i va ser publicat el 1966.