Les nines de casa

TOYSE, PERÒ SENSE NOM

2011-12-31T16:34:00.022+01:00

Corre, corre que s'acaba l'any!
Aquestes fotos són d'una nina que vam comprar fa cosa d'any i mig. Passejavem pel centre de Vic, la tarda es va posar negra i va començar un xàfec dels forts. Ens vam arrecerar en una botiga de joguines mentre esperàvem que la pluja afluixés una mica. Va tronar, llampegar i se'n va anar la llum una estona. Ja que hi érem vam comprar nines per la la mama, per a la nena i alguna joguina per al "peque".

La nina venia sense capsa, només dintre d'una bossa transparent per protegir-la de la pols. Ni nom, ni marca... res de res.

Quan vaig mirar-li el clatell vaig veure que és de la casa Toyse. És l'única cosa que se'n sap. Suposo que l'empresa va plegar fa temps perquè no tenen pàgina web (al meys jo no la sé trobar) i quan truco al telèfon que hi ha als directoris em surt que el número no existeix.
Així que aquesta nina ja deu ser de les darreres que van fabricar i que van anar quedant a les botigues després del tancament.

Les extremitats grassonetes són una monada.

La roba és senzilla, però feta amb gust. A mí m'agrada.

A primer cop d'ull ens va semblar que era una nena de l'Índia. Podria ser gitana, peruana, etíop... però no. Era una nena de casta baixa (un concepte horrible, però real). A mi em fa pensar en la figura i la història de Phoolan Devi.

Si voleu, podeu fer click sobre la imatge per llegir més sobre la seva vida.

NANCY VAMPIRA

2011-10-28T19:35:00.010+02:00

Famosa ha disfressat la Nancy per a Halloween. La de la meva nena és la que va de vampira.
És rossa, amb metxes negres i ulls verds.
La roba és bastant mona, amb molts detallets. I les calcetes també són negres!
A dins la capsa hi ha uns quants tatoos (quan jo era petita li dèiem calcomanies): gats negres, rat-penats...

La carbassa és molt divertida. Si prems la tija s'encén. I si hi aguantes el dit, la llum va canviant de color. També pot funcionar sola, amb un interruptor que té a la part de sota.

I aquesta és la versió bruixeta. M'agraden les mitges a ratlles, el barret i les sabates. Però el vestit i les metxes de color rosa, no tant.

FARITA

2011-10-24T00:16:00.022+02:00

Aquesta nina és la Farita de la marca Antonio Juan. Fa 38 cm.

Feia temps que me la mirava, però no trobava el moment de portar-la a casa. Al final no l'he comprada, ha estat un regal.

M'encanta la boqueta que té.

La meva és pèl-roja, però hi ha altres models. De primer, jo em vaig enamorar d'una de cabells negres amb un vestit d'estiu. Però ara que he descobert aquesta amb el seu abric de pana, no la canvio per cap altra. A més, fa més de tardor, com el meu aniversari.

Com que sap que s'acosta la Castanyada, Tot Sants, Halloween... està ben contenta.

Aquesta va ser la que em va fer pensar: "Vull una Farita!!"

Hi ha altres models:

PREMI

2011-10-02T14:51:00.004+02:00

M'ha arribat un nou premi.
Des d'aquí el meu agraïment als dos blogs que me l'han atorgat

http://cajadekekas.blogspot.com/

http://mirinconconnancy.blogspot.com/

Amb la imatge s'ha de posar una paraula que t'agradi. La meva: BAFARADA

I l'haig de passar a cinc blogs més... encara m'ho haig de pensar. Queda a la capsa de les coses per fer.

MUPPETS

2011-10-01T23:25:00.010+02:00

Els meus "teleñecos" estan contents, feliços, alegrement descontrolats...

I tot això, per què?

La raó de tanta festa és aquest video amb els OK GO. Quin bon rotllo!

Per cert, no pots ser que un dia que no em connecto Google fa un doodle tan divertit com aquest dedicat a Jim Henson i jo me'l perdi. Ai!

PREMI

2011-08-31T00:31:00.015+02:00

Estic molt contenta d'haver rebut un premi de part de NOA72. Ella té un bloc dedicat a Nancy de Famosa (i també té lloc per a altres nines: Nenuco...)

http://laskekasdenoavolviendoalos70.blogspot.com/

Val la pena fer-li una visita perquè té unes nines molt ben cuidades i arreglades amb molta gràcia. A més, comparteix els seus catàlegs Nancy escanejats.

Moltes gràcies Noa per enrecordar-te de "Les nines de casa"

Per recollir el premi s'ha d'explicar qui te l'atorga i lliurar-lo a 11 més.

http://mikis-design.blogspot.com/

jo no sóc gens manetes, però m'agrada veure què són capaços de fer els altres. Reciclar amb gust i colors alegres.

http://thepapercollector.blogspot.com/

perquè també m'agraden les nines de paper

http://alicewonderaliceland.blogspot.com/

perquè no coneixia la Chabel més que pels anuncis i veient el seu blog ha fet que m'agradi aquesta nina.

http://klimtbalan.blogspot.com/

perquè el contingut és molt interessant, però és que m'encanta el nom del blog: "El baúl que no tenía mi abuela"

http://elatelierdelasmunecas.blogspot.com/

perquè hi ha coses molt variades i fetes amb molt de gust.

http://elmundodelreciclaje.blogspot.com/

perquè reciclar està de moda

http://elpetittresor.blogspot.com/

perquè és veritat, la literatura infantil és un tresor i moltes il·lustracions són autèntiques joies.

http://munecas-dolls.blogspot.com/

perquè és el primer blog de nines que vaig veure i em va fer entrar ganes de tenir-ne un.

http://lasamigasdeldesvan.blogspot.com/

perquè, encara que fa temps que no s'actualitza, és divertit. I combina coses maques amb autèntics horrors amb molt sentit de l'humor. Acceptem-ho, també hi ha nines lletges i anuncis pitjors :-)

http://loreen-pl.blogspot.com/

perquè m'agraden les Barbies de la Loreen i perquè m'agrada Polònia.

http://kekasdeayeryhoy.blogspot.com/

Perquè és un projecte molt nou i sempre és una alegria veure que hi ha gent que s'anima a presentar les seves nines a través d'un blog.

PEQUES DE PAOLA REINA

2011-07-29T01:10:00.016+02:00

Aquest encant de nen va arribar ahir.

Ja feia temps que el volia comprar i passejant per la ciutat, en una botiga de joguines, el vaig veure.

Quina sort!! perquè són difícils de trobar i encara més quan es va buscant un en concret. N'hi ha tants!

La casa Paola Reina els fabrica i comercialitza amb el nom de "Los Peques".

Cada nino té un motlle diferent de cara, les extremitats són totes iguals i hi ha dos cossos: el de nen i el de nena.

Tots fan 22 cm.

http://paolareina.com/catalogo/dolls/34/1

Aquest bombó encara no havia sortit al blog tot i que ja fa temps que la vaig comprar

Tota la troupe de vacances estiuenques

El Valentí i la Valentina ja van tenir la seva sessió de fotos:

http://lesninesdecasa.blogspot.com/2009/05/el-valenti-ha-trobat-la-seva-valentina.html

http://lesninesdecasa.blogspot.com/2009/02/la-primera-paola-reina.html

CHIQUITOS

2011-06-10T16:18:00.017+02:00

Aquests ninos són simpàtics, tovets, sense cap tipus de mecanisme, d'una qualitat acceptable i estan bé de preu.

Són de Famosa i els vam comprar en un Toys R Us. No sé si els han fet només per a aquest cadena, però el fet és que no els he vist enlloc més.

El Copiright que apareix a la capsa és del 2009, però ells ja tenen un passat.

He trobat que tenen els seus anyets i la seva història. El nom de "Chiquitos Maravillosos" ja s'utilitzava per allà els anys 80 per comercialitzar la versió que Famosa feia de les Cabbage.

Cap als anys 90 ya tenien aquest aspecte, però amb robes de l'època. I tenien el seu anunci a la tele!

No he pogut esbrinar si les ganyotes que fan en el spot les feien de debò o només era un efecte publicitari.

La capsa dels que vam comprar és molt més sobria que la dels 90. La meitat d'ample que la de la foto i de cartró rústic amb flors d'un sol traç que semblen fetes a mà amb retolador.

La samarreta del nen no us recorda la roba d'un altre nino de Famosa? Aquest tela a ratlles blaves no us sona?

Mireu, mireu...

RUBY

2011-02-19T00:52:00.019+01:00

Aquesta és una nina toveta, amb el cos de roba i extremitats i cap de vinil perfumat . És de la casa Nines d'Onil i, com que no venia dins de cap capsa ni he trobat cap catàleg per internet on sortís el seu nom, l'hem batejada com a Ruby.

Va ser el regal d'aniversari que uns amics van fer a la nena, ja veieu com li va agradar i com es va posar de contenta.

Detall de les sabatetes i mitjons.

Amb aquest vestit tan elegant ens fa pensar en les criatures dels estats del sud que van a missa de diumenge. Me la imagino passejant pels carrers de Nova Orleans a ritme de dixie.

El nom de Ruby l'hem triat per la figura de Ruby Bridges, uns fets i una història que bé es mereixen ser recordats.

Si us pica la curiositat podeu visitar aquest enllaç: http://la-letra-escarlata.blogspot.com/2009/09/vuelta-al-cole.html.

Ens encanta la Ruby amb la seva carona més aviat seriosa i amb l'expressió plena de dignitat.

Norman Perceval Rockwell (1894-1978)

"The Problem We All Live With", 1963, Look, January 1964 Story Illustration Oil on Canvas 36 x 58 inches Collection of the Norman Rockwell Museum, Stockbridge Massachusetts

KAITLIN

2011-01-13T23:15:00.012+01:00

Aquesta és la Kaitlin de la col·lecció BFC ink. Són de la marca MGA, com les Moxie.

Les han llançat en dues mides: aquesta, que és una mica més gran que la Nancy i en una similar a la de les Barbie.

Cada nina representa un personatge amb les seves característiques particulars i les seves relacions entre elles, aquestes històries es publiquen en forma de llibre.

A la capsa ve la nina, un diari, un conjunt extra i altres xorradetes tipus carnet del seu club, el joc de la veritat (com el que feiem quan erem nenes en papiroflèxia), un pòster...

El cert és que no té més història que el fet de haver-la vist en una botiga i haver-la comprat. La trobo moníssima. I amb uns vestits molt macos: ni massa clàssics, ni massa extravagants.

La Nancy que corre per casa (i anava despullada, la molt impúdica) s'ha emprovat el segon conjunt de la Kaitlin i li queda així de bé. És una mica més baixeta, però res que les impedeixi compartir la roba.

La caixa pel davant.

De costat.

I pel darrere.

La pàgina oficial: http://www.bfcink.com/

L'HERÈNCIA DE LA BARBIE (II)

2010-12-12T19:57:00.017+01:00

Aquest va ser dels primers (crec que de fet va ser el primer de tots) anuncis de la Barbie a Espanya. I em va convèncer que sí, que jo ja era prou gran per jugar amb la Barbie. La necessitava!

Els Reis que eren molt espavilats es van coordinar com només ells saben fer-ho i em van deixar la Barbie Sun a casa i a casa de la padrina de la meva mare, la banyera. Vaig al·lucinar, em semblava la cosa més luxosa , exquisida i glamourosa del món. Així d'innocents i agraïdes érem les criatures nascudes als setanta.

La nina i els seus complements eren fabricats per Congost amb llicència de Mattel. Parlo de memòria, però em sembla que aquesta banyera té la patent alemanya.

Trobo que la gràcia d'aquelles coses "made in Spain" de Congost era la gamma de colors. Encara no havien sucumbit a l'imperi absolut del rosa Barbie. Com a exemple, aquest menjador verd amb gerra i gots grocs.

Aquest estiu passat la Fashionista de la meva nena també va recuperar la banyera i, malgrat que pateix l'atrotinamenta dels anys passats i de les hores de joc, encara li ha fet servei.

La banyera venia amb bastants complements: raspalls, pinta, pastilla de sabó, mirall de mà, catifa, tovallola... i un pot de sabó líquid per fer escuma, la qual s'aconseguia prement una manxa que insuflava aire per sota l'aigua.

M'encantava el vitrall. Ai, encara ara m'agradaria tenir un racó així per a mi.

Altres models trobats per internet (tots de color rosa) amb vitralls diferents:

I, per acabar... una curiositat:

en una escena de la pel·li dels Gremlins, quan entren en un magatzems per acabar amb el més dolentot de tots (el de la cresta blanca) es veu una pila de caixes del "Buble Bath".

LIMONCITO

2010-11-11T23:28:00.013+01:00

Durant molt de temps vaig pensar que tenia un Mocosete. La família em regalava els seus conjuntets... com aquests dos

...complements, com aquesta banyera-moisès...

Fins que algun dia algú em va dir que el seu Mocosete era tot de plàstic i no plorava. Què?!!! No podia ser! Estaven equivocats perquè el meu era tovet i anava a piles. Segur, segur, segur.

Doncs no, jo no tenia raó. Resulta que el meu era un nino també de Toyse, amb una mida similar, però que n'era un altre. Hmm... i doncs, quin devia ser?

Limoncito de Toyse!!! En aquest anunci es pot veure que el venien sense vestit, només amb la roba on s'enganxaven el cap i les extremitats. I un pitet.

És el nino bebè amb el que més vaig jugar de petita, per tant, el més maltractat i castigat pel temps. Tot i això encara continua igual de guapo, encara que el cos se li hagi quedat una mica massa tou després d'haver-li tret el mecanisme i la caixa de piles que hi portava darrera un cremallera que tenia al culet.

TARTA DE FRESA

2010-10-03T16:07:00.013+02:00

Doncs aquí tenim la Tarta de Fresa i la Tarta de Limón Trenza Mágica de Hasbro. Quan donem voltes a les fulletes (o cors verds) que porten damunt el barret, la trena s'escurça i s'allarga estirant-la.

En el mateix moment que van sortir del blister es van posar a tafanejar per tot arreu. En un calaix van trobar les maquinetes metàl·liques de la marca Playme i la marca Marti. N'hi havien unes cinquanta, així que no van poder evitar voler fer-se unes quantes fotos.

Si voleu veure les col·leccions senceres d'aquestes dues marques de maquinetes (i més), visiteu http://www.agirones.com/web/docs/1/1/carpeta,benvinguda/hotel,/EL-COLECCIONISMO-HOBBY-Y-PASION.html. Completíssima!

L'HERÈNCIA DE LA BARBIE

2010-08-27T21:09:00.006+02:00

Poc s`ho pensava aquesta fashionista que quan arribés a casa l'estava esperant una bona herència: cavall, banyera, cuina, dormitori amb despatx, caravana...

I perquè el cos de les Barbie d'ara no té gaire a veure amb les antigues que si no també s'hauria trobat amb un bon munt de roba.

Ha estat un amor a primera vista. I tot i que no anava amb un vestit gaire adient per muntar a cavall, no s'ha pogut estar de sortir a fer un un volt.

OKUPES

2010-08-21T16:30:00.007+02:00

A la Laura de Las Montañas se li ha omplert la casa de nans i princeses. Fins i tot s'han quedat amb el gosset i el nadó que eren al dormitori.

A la taula de la cuina han instal·lat un ordinador que li han pres a una tal Barbie.

La veritat és que més enllà de la broma, aquest estiu m'ha donat per donar voltes al fet de com em costa imaginar-me una altra família vivint a casa meva. Suposo que em ve d'haver conegut la família que ara s'està a la casa de la que va ser la padrina del meu pare. El record d'ella sempre va lligat al record de la seva acollidora casa: les fotos que tenia dels seus nets, la cuina on feia una coca de maçana boníssima, el pou interior, el pati amb el gronxador ... I ara tots aquells espais estimats són usats per una família amb tres nens que no tenen ni idea de com era la casa abans que ells arribessin. No dic que sigui res dolent, només que em fa pensar...

Per una altra banda a casa nostra recordàvem com la besàvia dormia al lloc on ara tenim la cuina, així que quan s'estava al llit veia les mateixes bigues que ara veu el meu nen quan es fa les farinetes...

Total, que m'he passat les vacances pensant en com n'és tot de provisional. Que la besàvia i la padrina segur que no s'haurien pogut imaginar mai els canvis a casa seva ni la gent que ara es passeja pels llocs que van ser seus.

GARMO

2010-06-29T00:41:00.008+02:00

Avui us presento una nina de finals dels 60. Senzilla, humil, segur que de les baratetes... però amb una cara de bona nena ben bonica.

El cap és de goma i el cos és de plàstic dur.

La roba que porta a la foto és la d'origen (excepte la cinta del cap). Però com que té una mida entre Mocosete i Nenuco, quan jugàvem amb ella li posàvem molts altres modelets de les seves col·legues de prestatge.

Per cert, la brusa i les calcetes que porta no estaven pensades per posar i treure perquè van cosides (ni velcro, ni goma, ni gafets, ni botons, ni cintes...)

Com ja m'ha passat amb altres nines, d'aquesta tampoc ningú no recorda com va arribar a casa ni de mà de qui ho va fer. És de les "de tota la vida".

Al clatell porta la marca GARMO. I malgrat les hores d'investigació internàutica només he trobat, a TC, aquesta altra nina de la mateixa casa. M'hauria agradat haver aconseguit una mica més d'informació sobre la fàbrica on va ser feta, models que oferien, si les distribuïen als magatzems de joguines o si eren premis de fira. Qui sap... potser algun dia descobreixo alguna cosa més.

AVERY

2010-06-18T13:38:00.015+02:00

M'han regalat una Avery. És la rossa de les Moxie Girlz de la casa MGA.

Aquesta marca era la que feia les Bratz, però va perdre una demanda que li va posar Mattel. Pel que he llegit es veu que el dissenyador de les Bratz encara treballava a Mattel quan va desenvolupar el concepte de la nina, i els reclamaven la seva propietat

Així que MGA, al perdre les Bratz, es va plantejar treure unes nines similars, però suavitzant una mica tant l'aspecte com els valors que la joguina havia de transmetre a les nenes. Les Moxie tenen una fesomia més infantil i són menys materialistes que les seves antecessores

A mi em fan gràcia els peus (es veu que són com els de les Bratz, però com que jo no n'he tingut mai cap a les mans, no ho sabia). Doncs no es canvien només les sabates sinó tot el peu a l'alçada del turmell. A mi em recorden els ninos d'acció que tenien els meus cosins quan érem petits, que a la que baixaves la guàrdia tenien un peu cap a Orient i l'altre cap a Occident.

Aquesta és la foto oficial del model d'Avery amb xandall blanc.

Si us interessen aquestes nines podeu visitar les pàgines:

http://www.mgae.com/

http://www.moxiegirlz.com/

I el blog de Mandarina:

http://moxiegirlzspain.blogspot.com/

CUCO I CUCA

2010-06-14T00:39:00.015+02:00

Aquests dos bombons de 35 cm. són de la marca Miel de Abeja que pertany a Mariquita Pérez.El nino es diu Cuco, tant per al nen com per a la nena, i en el catàleg 2009 n'hi havia moltíssims models diferents. Però quan he entrat a donar-li un altre cop d'ull, m'he trobat que per al 2010 només en tenen tres: dos nounats i una amb trenes com la meva. Vaja! Serà cosa de la crisi...

Me'ls han regalat com a nen i nena, però no sé... que jo al que se suposa que és el nen li veig un punt molt femení. La roba amb tantes floretes i papallones no m'acaba de fer el pes (les sabates són dignes del mismíssim Paco Clavel). Així que puc fer dues coses: un parell de cuetes per convertir-lo en una nena amb els cabells curts o anar a la recerca d'un conjunt una mica més sobri.
Suposo que triaré la segona opció perquè ja m'he acostumat a pensar que són "la parelleta" i perquè la roba no m'agrada ni per a una nena!!!. Tan mona que va la de les trenes.

Això sí, no es pot negar que són de molt bona qualitat i estan fets amb bons materials perquè pesen bastant, els cabells són preciosos i la roba d'ella té un bon acabat (la d'ell segurament també, però amb el temps només salvaré la jaqueta a ratlles de colors).

Passejant per la web he trobat aquests altres exemples de Cuco:

MIMOSO DULCES SUEÑOS

2010-06-03T13:14:00.019+02:00

Aquest nino va arribar a la clínica l'endemà mateix del naixement del nen. Va ser un regal dels tiets del nadó.

Va ser amor a primera vista, o millor dit, a primer oïda. El petitó estava un pelet neguitós i tot just va sentir-ne la música es va calmar.

Des de llavors són inseparables. Una setmana que el petit amb només quinze dies va haver d'estar ingressat, els serveis del Mimoso també van ser requerits. I allà va estar ell fent companyia i donant consol amb les seves tonades.

Els botons que té a la panxeta són per engegar el so i té dos modes:
- tonada que es va repertint durant cinc minuts.
- seqüència de tres tonades mesclades amb sons de la natura.

A més, el botó que té forma de mitja lluna s'encén amb una llumeta molt tènue i oscil·lant.

Són moltes les virtuts que li trobo: línies senzilles, cara simple i simpàtica, sons molt suaus i reals (insisteixo amb això, el volum és l'adient per fer adormir un bebè)

També m'agrada l'ambigüitat que pot fer que esdevingui qualsevol cosa a ulls del nen (quan sigui més gran, és clar)

Què penseu que pot ser? Un nen ben abrigadet, un astronauta, un submarinista, un nen disfressat de gota d'aigua...

Les plantes dels peus diferents (amb un estampat com en el culet) i el nus-banyeta que li surt del cap són uns detalls molt monos.

A la capsa ve un llibret de cartró amb tres il·lustracions que fan referència als sons de la natura que emet.

Els de la Chicco també venen una versió "femenina" en color rosa i dues banyetes, però a mi el to blauet aquest combinat amb el verd m'agrada tant que em sembla que el triaria encara que fos per a una nena.

SPRING CLEANING

2010-06-01T12:08:00.003+02:00

Ha arribat el moment de treure-li les teranyines a aquest blog i començar a fer-hi entrades noves.

Motius personals i motius tecnològics són els responsables d'aquesta aturada.

Jo ja tenia els meus càlculs més o menys fets quan un virus dolentot es va carregar del tot l'ordinador de casa.

Totes les fotos de nines esborrades per sempre, les ja publicades i les que esperaven el seu moment per deixar-se veure (snif!)

Però el que em va saber més greu va ser perdre l'arxiu de nines anunciades a l' ebay i a TC. Com que la majoria no es poden comprar de cares que són, amb molta paciència havia anat guardant les fotos amb tota la informació que en donaven (nom, marca, mida, any....) Agun cop això havia servit per identificar la nina d'algú que demanava ajut pels fòrums.

Tot se'n va anar a norris en un moment. Suposo que podria dir que va ser culpa meva per no fer còpies de seguretat, però és que hi ha tanta cosa al disc dur i jo sóc tan mandrosa...

6480 6366 OF 9999

2009-09-23T19:35:00.015+02:00

Aquests són els números de les Nancy que he comprat.

Bonica, oi?

Les vaig trobar en un Toys 'R Us. Aquests magatzems no m'agraden gens: les joguines que tenen són molt "del montón", malgrat l'espai de què disposen no tenen un assortit gaire interessant i les nines que tenen de marca pròpia són d'una qualitat pèssima.

Però, bé... al cas. Que fent-hi una volteta sense gaires esperances... tatxaaaaaan!! En una cantonada, mig amagades, n' hi havia dues!!

Quina alegria!!! però la joia va durar ben poc. Una patia d'al·lopècia a clapes i l'altra tenia un ull que no obria ni tancava bé.

Quan ja estava decidida a deixar-les estar, el meu marit en va veure més a dalt de tot del prestatge. Tot i que estaven posades de manera que només es veia la part de sota de la caixa (on hi ha el codi de barres), el color rosa no donava lloc a cap dubte.

Oeeee, oe, oeeeeee... una pila de Nancys!!!

Ara només calia trobar una amable dependenta que ens les baixés. Semblava fàcil, però no. Missió del tot impossible. Després de dues voltes per la botiga... ningú. Així que vam sincronitzar els rellotges i ens vam separar a la recerca d'algú que ens pogués ajudar.

...res...

S'imposava la necessitat d'aplicar les tècniques de supervivència més sofisticades. Em vaig fer amb un tub de la família de la Steffi Love (crec que es diu així) i ens vam disposar a posar en joc tota la nostra habilitat per fer caure un parell de negris que estessin en bones condicions.

No va ser fàcil, no. Estaven molt altes i costava arribar... però al final van anar caient.

Mentre un remenava amb el tub, l'altre les entomava com si fóssin una pilota de bàsquet i estéssim a l'espera del rebot.

Jo fins i tot m'imaginava algú entrant-nos pel darrera, guanyant-nos la posició i saltant més que nosaltres per pendre-nos-les. Ens ho vam passar pipa!!

Pagar va ser una altra "aventura". No hi havia cap caixa oberta i vam haver de passar per atenció al client... tot molt tètric. Però jo feliç com un anís amb les meves nines.

A les fotos hi ha una que no ha sortit de la caixa perquè serà un regal per a una amiga.

Fa més de dos anys que ens va fer un favor i jo volia donar-li les gràcies regalant-li una Nancy.

Un cop ella em va comentar que de petita no n'havia tingut cap.

Així que se'm va ficar al cap agafar-li'n una de Colección. Però quan vaig començar a buscar-ne, va resultar que ja no en quedaven a les botigues, que totes estaven descatalogades; excepte la de comunió, però aquesta no em va semblar un regal adient.

Com que el regal havia de ser una cosa inesperada, sense cap compromís... vaig decidir estar a l'aguait amb l'esperança que els de Famosa algun dia tindrien un detallet amb la Nancy clàssica i en reeditarien alguna... i així fins ara!!

Ja ho diuen... Nunca es tarde si la dicha es buena ;-)

TORNADA A L'ESCOLA

2009-09-08T19:00:00.012+02:00

Aquesta és la Tressy de Novo Gama.

Fa 48 cm d'alt i té un mecanisme, que encara funciona, per amagar i allargar-li els cabells.

Té cara de nena responsable i li encanta anar a l'escola. Ja està preparada per tornar-hi el dia catorze.

Ho té tot: motxilla, material i roba nova.

De cami... cal vigilar amb els cotxes!

Quan ha arribat a classe, no ha pogut evitar la temptació d'agafar el guix i escriure alguna cosa a la pissarra.

Classe d'art.

Elegant i guapa com ella és, sempre queda bé a les fotos.

La roba que porta és de la marca Berchet, però originàriament portava un vestit molt semblant al d'aquesta altra Tressy.

No recordo que de petita jo jugués gaire amb ella, la tenia més de decoració que de "batalla". Potser per això es conserva tan bé i ha sobreviscut a algunes altres que van caure en acte de servei.

El que sí que em tenia intrigada era l'etiqueta amb el seu nom que portava enganxada amb una imperdible... s'havia de treure?... s'havia de deixar posat? :-)

NURSERY

2009-09-04T19:26:00.010+02:00

Doncs aquí torna la Barriguitas xinesa per presumir de bressol, de cadireta alta per menjar i de taca-taca.

LAURA DE LAS MONTAÑAS

2009-08-23T15:57:00.018+02:00

Abans que arribés a aquestes terres la sofisticada Barbie i el metrosexual del Ken, nosaltres teniem a la rústica Laura i el seu company Toño.

Amb les seves gallinetes, les seves galledes per anar a treure aigua del pou, les cassoles de fang, el cantir per veure...

No tenia res que envejar a cap altra nina perquè la Laura tenia tot el que pogués necessitar: escombra, plats, vestits, mobles, hort, gos, gronxador...

Aquest estiu he recuperat la caseta perquè jugués la meva nena.

La veritat és que la casa estava bastant atrotinada, per vella, per usada i per haver patit pols i humitats. Però amb una bona neteja encara s'ha pogut aprofitar i a mi m'ha portat molts bons records.

El gosset vora la llar de foc.

Uff! que també són ganes... amb aquesta calor!

En Toño preparant-se per a planxar.

Prenent la fresca després de la feina.

Per cert, la cadira és de la Familia Hogarín.

La Laura mama amb el bebè.

El llit rosa amb la tauleta de nit i el llum d'oli són els complements que recordava amb més carinyo de tots.

El pou amb aigua ben bona i fresqueta!

La casa Toyse la va començar a comercialitzar durant la segona meitat dels setanta. I sembla que es van inspirar en "La casa de la pradera", i d'aquí li vindria el nom: Laura, com la Ingalls.

A mi em recorda als personatges de la Sarah Kay, però els primers treballs publicats d'aquesta il·lustradora són dels vuitanta, posteriors a la nostra Laura.

També hi havien les Holly Hobbie. Els dibuixos aquests van aperèixer el 1967 a les targetes de l'American Greeting Corp. Per tant, aquestes sí que són anteriors i recorden moltíssim l'estil de la Laura de Toyse. És possible que es fixessin en ella per crear la nina.

Jo vaig jugar moltíssim amb ella i recordo com em fascinaven els blisters que m'anaven regalant. Quan arribava un de nou: festa grossa!!!

N'hi havien que només portaven vestits o complements i n'hi havien que portaven també una nina. Aquests darrers eren per a ocasions especials.

Per casa tinc un parell més de nines i alguns vestits. Igual un dia organitzo una trobada de Laures i Toños i faig una foto de tots plegats.

HONGARESA

2009-08-21T20:57:00.008+02:00

Aquesta és una nina dels seixanta.

Segurament era més de record i decoració que no pas per jugar perquè només té articulats els braços i el cap. A més, la roba que porta va enganxada al cos amb agulles de cap.

El cos i les cames, incloses les sandàlies, estan fets d'un mateix motllo. I els cabells són una perruca una mica aspra, com un tros de catifa peluda.

Aquí on la veieu, és un petit misteri. No té cap marca de fabricant enlloc ni se sap com va arribar a casa i... el més important de tot, quin sentit té una hongaresa amb cara de xinesa? O és una nena xinesa disfressada d'hongaresa?

Que jo sàpiga, ningú de la família ni amics va viatjar per aquelles terres. Per tant, no pot ser un souvenir.

Sospito que en algun moment el tema zíngar va estar de moda o potser va ser només una dèria de ma mare... el fet és que de petita, un any em van disfressar com aquesta nina: brusa blanca, faldilla vermella, tiara de feltre i cintes de colors de cap a peus.

Cal dir que ha estat una altra de les recuperades de les golfes i li ha costat una mica tornar a agafar confiança. Es va començar a refer quan va veure que la crosta que eren els seus cabells desapareixia i ella tornava a poder presumir una mica de la seva antiga lluentor.

BARRIGUITAS

2009-08-16T20:30:00.006+02:00

Aquesta Barriguitas xinesa és d'una col·lecció de quiosc de fa uns anys.

Suposo que els de Famosa han fet els seus estudis de mercat per saber els gustos dels possibles consumidors: les criatures. Però potser s'han oblidat dels gustos de qui ha d'acabar comprant les joguines: els papes i les mames!!!!

Les Barris d'ara em semblen divertides, però no com per comprar-les. I sé d'una amiga que va estar donant la tabarra a la seva filleta fins que va aconseguir que les Barriguites modernes "caiguessin" de la carta als Reis.

Més d'un cop ens ha passat d'entrar a una botiga de joguines o a uns grans magatzems amb ganes de comprar alguna coseta per a la nena, perquè sí, per capritx nostre, i sortir amb les mans buides perquè no hem trobat res que ens agradés.

Això amb les Barris clàssiques mai no em passaria!

ROMINA DE VICMA

2009-08-15T17:31:00.008+02:00

Romina, la nina que camina. O, millor dit, que caminava.

Després d'haver estat rescatada d'unes golfes on havia estat aparcada durany anys sense cap mena de protecció, llueix així de mona.

Va arribar a casa una Nit de Reis, però no la van deixar a la saleta amb la resta de paquets.

Ella va fer una entrada triomfal quan ja haviem acabat d'obrir regals. Xino-xano i pel seu propi peu va anar caminant tot el passadís fins que... tatxan!!! es va deixar veure!.

Quina sorpresa!!!

No sé quina cara deuria fer jo, però la del meus avis eren la viva estampa de la il·lusió. Quines ganes que tenien que arribessin els Reis i portessin el que havien demanat per a mi ;-)

Com que no volia sortir despullada en el bloc, per a les fotos s'ha fet amb un vestit de la Nenuco que li va ben a mida. Les sabates sí que són seves.

A TC hi havia aquesta foto d'una Romina amb els cabells ondulats i amb la robeta original. Tot i que no recordo com era el vestit de la meva, sí que sé que no era com aquest. Així que suposo que la van comercialitzar amb diferents models.

La nina fa uns 46 cm i és dels finals dels setanta.

Elke de BB

2009-06-27T20:52:00.010+02:00

Aquesta nina vindria a ser la "Nancy" de la casa BB. Es diu Elke. Té el cap una mica mirant avall i això li dóna un cert aire de timidesa

Un Nadal la família de la meva àvia ens van enviar un paquet des de València. Va ser una sorpresa gran gran perquè no teniem costum d'enviar-nos res. Ja ens veiem cada estiu, així que no calia.

La meva mare i la meva àvia anaven mirant què hi havia dins la caixa de cartró marró... quan, de sobte, va aperèixer ella! Una nina per a mi!!

La seva arribada se'm feia una mica "màgica". Fins i tot vaig arribar a pensar que no fos un error i durant un temps vaig esperar que una altra nena truqués a la porta i la reclamés. Santa innocència! :-)

Total, que tinc un molt bon record d'aquell dia en què em va arribar aquest regal inesperat. Quins moments!!

Un cop recuperada de les golfes em vaig adonar que tenia uns forats a la part del darrere del vestit bastant difícils d'arreglar.

I com que no li agradava gaire això d'anar tota esparracada, es va fer amb la roba d'una Nancy de les noves. Total, a ella no li calen vestits perquè la mestressa (la meva nena) la vol sempre despullada.

Aquí ens ensenya el vestit que portava el dia que va arribar a casa. De totes maneres no sé si és el vestit original seu perquè no té etiqueta i la nina em va arribar sense la seva capsa. Suposo que calia estalviar espai dintre el paquet.

Descansant després de la sessió fotogràfica, que la pobre ja té una edat.

A l'eBay he trobat aquest model d'Elke amb els cabells negres.

WALTZING MATILDA

2009-05-30T12:28:00.006+02:00

Fa dies que les nenes més maduretes de casa estan inquietes. Ansioses. Desesperades. Que l'ambient a casa es pot dir que és un "sinvivir". I tot per culpa d'un anunci de telefonia. Aquella cançó...

Les més joves no ho entenen, per a elles és una tonada i prou, però per a les que passem amb escreix dels trenta...

-Em sona a Shirley Temple!!

-No, no. A Judy Garland.

-Hmmm....

-No serà de la pel·li Matilda? La lletra diu alguna cosa de Matilda...

-No, dona! Sona més antiga. A més només l'hem vista un cop per a que ens soni tant...

-De què serà....

Doncs resulta que gràcies a la generositat i sabiduria dels membres del món Bloggero vam trobar que la cançó es diu Waltzing Matilda. Que és tradicional d'Australia i que va estar a punt de ser triada com a himne nacional. El que passa és que parla d'un rodamón que porta les seves pertinences en un farcell al que li deia Matilda i que es dedicava (el rodamón, no el farcell) a robar ovelles i tot el que se li posés a mà. I clar... això com a himne d'una nació... doncs no els va semblar gaire adient.

Molt bé! Però continua sense resoldre el neguit que no ens deixava dormir... De què ens sona tant?!!!!

Tatxan!!!!! resulta que, canviant-li la lletra, la van usar de sintonia per a una sèrie!! El Valle Secreto!!

Eureka!!! Ja podem descansar Aix... i gaudir del "reposo del guerrero".

ROBERTA I MAGDALENA

2009-05-27T20:34:00.010+02:00

Aquestes són la Roberta i la Magdalena. Són de la casa D'Nenes, Carmen González.

Fa temps havia vist l'oriental a la web Dolls & Dolls i posava que es diu Marieta. Però com que a la capsa no hi ha ni etiqueta amb nom, ni catàleg, ni res... jo li he posat Magdalena.

Han estat un regal mig pel dia del meu sant i mig per una feina photoshopera que no pensava cobrar... però bé. Quan vaig obrir els paquets no vaig poder dir de cap manera que no. M'encanten!!!

Fan uns 35 cm. I tot i que a la foto no ho sembla, la moreneta és una mica més gran.

Les expressions de les seves carones són maquíssimes.
I els vestits estan molt ben acabats amb roba que es veu de molt bona qualitat.
Les dues tenen els ulls fixos, amb la diferència que la Roberta té pestanyes i la Magdalena no.

Són nenes i s'avorrien una mica, així que em van demanar si tenia per casa algun nino per poder jugar i els vaig regalar un osset i un elefant. Sembla que els agraden.

NANCY NEW DE FAMOSA

2009-05-21T00:53:00.009+02:00

La vaig veure d'oferta a una botiga i van haver dues raons que me la van fer comprar:

- Necessitava roba per a una altra nina.

- La meva nena potser deixava d'agafar-me, tant, les nines velles que tinc en una bossa per anar arreglant.

El tema de la roba no podria portar cap mena de conflicte perquè a la meva nena li agraden les nines despullades, així que... a passar per caixa.

Em va sorprendre que no em va semblar tan lletja com pensava... bé, reconec que li trobo una cara prou bonica. Menys per les pestanyes, eh! per aquí no hi passo ;-)

Pestanyes tunejades.

El cos... bé... amb les cames tan llargues i el cos tan curt, em recorda la granota Gustavo. Per no parlar dels motllos cutres que deuen usar. Una cama és bastant més gruixuda que l'altra!! No sé si això passa amb totes les New o si aquesta va estar de pega.

I els peus... ai! no els criticaré perque els passa el mateix que als meus. M'hauran pres de model? :-) El fet és que un peu té un dit "catxondo" que li surt més que en el altre.

I el plàstic té uns acabats... dubtosos.

Critico massa? Noooooo, en el fons és una nina que m'agrada amb cara de bona noia i amb la que a la meva nena li agrada jugar.

També he comprat aquestes Shelly per a què les meves Laura de las Montañas deixin de ser tan temptadores per a unes mans de dos anyets.

Per cert. Aquestes pobrissones ja tenen les sabates en recerca i captura, on deuen ser?

GRASITAS DE FAMOSA

2009-05-01T17:32:00.010+02:00

Aquesta nina és un clàssic en el prestatge de la meva habitació de petita. Sempre va estar allà! I no sé ni qui la va comprar, ni quan, ni perquè.

De fet, he descobert que es diu Grasitas a partir de l'Ebay i TC perquè per a nosaltres sempre va ser... la xaparrilla!!!! La raó és evident: quines cames més curtes, i quines proporcions!!!

Això sí, no se li pot negar que posa com una professional de la passarel·la.

Té els ulls amb l'iris de margarita. La meva a més té una mirada molt interessant pel seu ull dret una mica distret ;-)

Es veu que en el seu moment devia tenir molt d'èxit perquè n'hi ha bastantes a la venda per internet. I la deurien vendre vestida amb models diferents.

Aquesta va vestida d'origen i és una de les rescatades de les golfes. És, de totes, la que es conserva millor... potser pel seu tipus de fortota que deuria espantar ratolins famolencs i altres bestioles amb males intencions.

Abans de presentar-se en societat, però, ha hagut de passar per un bany amb sessió de peeling i per l'estilista que ha fet el que ha pogut amb el cabell.

Aquest anunci l'he trobat a http://www.teacuerdas.net/ i va ser publicat el 1966.

NORA D'ESTIU

2009-05-01T16:36:00.007+02:00

Aquesta Nora va arribar a casa en el mateix paquet que la Carol d'hivern: http://lesninesdecasa.blogspot.com/2009/03/carol-dhivern.html.

La pobre ja estava mosca perquè a ella encara no li havia fet cap foto.

La veritat és que estava esperant que fes més bon temps i treure-la de la capsa. No fos que, tan fresca com va, se'm refredés.

Les flors que té al darrere són d'una planta que ens van regalar quan vam canviar de pis ara fa quatre anys. Cada primavera ha florit!

EL VALENTÍ HA TROBAT LA SEVA VALENTINA

2009-05-01T15:57:00.008+02:00

Fa un temps presentava en societat al Valentí: http://lesninesdecasa.blogspot.com/2009/02/la-primera-paola-reina.html

Doncs ara el tenim més content que un nen amb sabates noves perquè ha arribat... la Valentina!!!

La meva mare va estar buscant per botigues i magatzems fins que va trobar-li companyia.

El Valentí no s'ho podia creure. A més van congeniar a la primera i ara són inseparables. Mireu que rebonics que queden a les fotos... si és que vessen felicitat per tots els porus del seu vinyl.

INCURSIÓ A LES GOLFES

2009-04-28T23:41:00.017+02:00

Doncs els meus pares han estat uns dies al poble i m'han portat nines que estaven guardades a les golfes de casa.

Primer m'ha posat molt contenta que la meva mare s'hagués enrecordat d'agafar-les, però quan me les he mirat bé.... aix... No sé per on començar. De fet no sé ni si val la pena intentar arreglar-les o si valdria més llençar-les directament al contenidor.

N'hi ha de descolorides, tacades, amb els cabells que fan angúnia només de mirar, fins i tot hi ha la pobre Lacitos que té un peu mig menjat!!! No sé si ha estat menú per a un ratolí o un dragonet.

I què dir de la roba...? Foradada, amb totes les gomes passades, tacada amb líquids que prefereixo no saber d'on han sortit....

Suposo que aquestes són les pegues d'una casa vella al camp.

Ara em fa ràbia haver tingut les pobres nines tant de temps abandonades :-(

També m'han portat una bossa amb roba de la Barbie i una altra amb sabates (algunes desaparellades). Com a cosa xula, xula: unes botes grogues de la Nancy que ni sabia que les tenia, no les recordava gens.

Ja aniré penjant fotos, si és que al final decideixo indultar-ne alguna.

Mentre buscava alguna foto de nines velles i atrotinades al Google per il·lustrar aquesta entrada, he ensopegat amb aquesta imatge.

David Seymour's "A Chlid Playing with a Broken Doll, Naples, Italy," 1948

L'he trobat tan emotiva que només en veure-la el cor m'ha fet uns quants batecs més forts del compte. És tan tendra... i la cara de la nena que té la nina abraçada és tan dolça. Els ulls se m'han humitejat i tot (sóc de llàgrima molt fàcil, què hi farem)

Veient-la penso que ni de conya que en llenço cap a les escombraries!!! Apa, totes indultades i a veure què en podem fer.

PREMI

2009-04-28T00:51:00.003+02:00

Quina sorpresa! Resulta que he rebut un premi... el primer!!! Moltes gràcies a l'Artemisa.

Aquest és el seu bloc.

http://refugioartemisa.blogspot.com/

La seva pàgina és un lloc on els protagonistes són les manualitats i les labors. Fa coses precioses i m'ha fet molta il·lu que em deixés el missatge just a l'entrada on la meva comunianta porta un vestit de ganxet que li vaig fer jo :-)

M'he fixat amb les instruccions del premi i sembla que no n'hi ha cap... :-) Xuli!

DESCONEGUDA DE CARTRÓ

2009-04-20T21:36:00.005+02:00

Aquesta és una de les nines que la meva mare conserva de la seva infantesa.

Li diu Laura, però no sé si és que la nina es deia de debò així o si és el nom que li va posar ella per jugar. No té cap marca al clatell ni al cos.

És de cartró amb una pintura molt dura, no sé si això és el que diuen "composició" :-/

Els cabells són una perruca amb dos monyos.

Es conserva força bé per l'edat que té. La pintura de les galtes està una mica picada i li falta un ditet. A saber quines maleses va fer i on va ficar la mà en la seva joventut!!!

A mi m'agraden molt les dents que se li veuen i el coixí vermell que porta dins a la boca. Sembla que estigui a punt de dir alguna cosa.

Els ulls encara se li obren i se li tanquen bé... però res de caigudes d'ulls seductores. Ca! Ella és una dona de caràcter i o els té oberts o tancats: clock desperta, clock adormida.

http://lesninesdecasa.blogspot.com/2009/02/nines-antigues.html
Aquí hi ha una foto de l'època de "sus años mozos". La veritat és que a mi m'agrada molt més el vestit que portava d'origen.

Per cert, a la foto de grup es veu petita, però té la mida d'una Nancy.

COMUNIANTA HÍBRIDA DE JESMAR

2009-04-12T13:56:00.010+02:00

Aquesta era la meva nina de comunió.

Portava una espelma a la mà que s'encenia quan li aixecaves el braç.

Per això aquesta valenta té el cos ple de ferides que ni la Lara Croft: dos forats a la mà dreta, un per passar els cables i l'altre on anava incrustat el ciri; un tros de metall a la part alta del braç dret i un altre al costat del pit (eren les peces que feien contacte per encendre i apagar la llum); i un foradot a l'esquena per a les piles amb una tapa blanca.

Al clatell porta escrit Jesmar. Però no sé si la nina venia en una caixa d'aquesta marca o si era d'un altre fabricant que encarregava els caps a la Jesmar.

El fet és que venien una nina amb una cara bonica, un vestit vistós i prou, perquè amb el cos i les extremitats van fer un "recorta y pega" bastant matusser.

Les cames són d'un model de nina diferent al cos. Massa grans i es veu que els monyons no entraven als forats. I què van fer? Doncs van agafar el bisturí i , apa! un parell de talls a les vores on s'han d'enganxar les cuixes.

Si la nina s'havia d'estar quieteta en un prestatge, doncs no passava res, però si alguna nena volia jugar amb ella, cada cop que la sentés se li queien les cames. I ja tenim dues nines pel preu d'una: comunianta i penitent!!

Com que a mi els vestits amb massa volants i llaços em fan mandra de veure, he volgut fer-li aquest per presentar-la en societat amb un vestidet ja més estiuenc (tot i que la metereologia no ens acompanya gaire)

Les sabates són cortesia de la seva amiga Carol (Paola Reina) perquè les seves blanques es van obrir per la junta entre la sola i la sabata i encara no se m'ha acudit com arreglar-les.

Jo li trobo una carona molt maca. Primer pensava que era una Sintra reciclada... però no, que les Sintres són de Berjusa. A més tenen el nas diferent, els ulls... així que ho vaig descartar.

En aquest bloc: http://srtapepis.blogsome.com/, de Barbarita Rubio, vaig trobar la foto d'una Pilarín de Jesmar. Eureka!! És ella!!! La cara i els anys de fabricació coincideixen. Tot i que el cos no, és clar. Gràcies Barbarita.

Total, que la meva comunianta és una espècie de nòvia de Frankenstein, però se la veu feliç i sense complexes. Com ha de ser!

MARY POPPINS

2009-04-01T18:03:00.007+02:00

Aquesta és la Mary Poppins de la meva mare.

A l'etiqueta de la roba posa 1964 Walt Disney Productions.

Un estiu el meu avi va aconseguir diverses joguines a la Fira mentre duraven les Festes del poble. Totes van anar a parar a mans de nebots i nebodes perquè la meva mare no deia res i deixava que fossin els altres qui se les quedessin, de fet és molt generosa i sempre li passen coses d'aquestes. Fins que van tenir la sort de guanyar aquesta Mary Poppins i aquí sí que la meva mare va treure el geni de les Leo i va dir que de cap manera, que aquesta nina sí que no se la donava a ningú!!! Les cosines, que eren més grans que ella la van voler "comprar" canviant-se-la per les altres que els havia anat donant el meu avi. Però la meva mare no va cedir... s'havia enamorat d'aquesta Mary Poppins i no la pensava deixar anar.

Recordo d'haver-la vist que abans portava una bossa i un paraigües, però en algun moment es deurien perdre.

És articulada i té la cintura una mica fluixa, però conserva tota la robeta i les botes originals.

DESCONEGUDA DE FAMOSA

2009-03-29T16:57:00.003+02:00

Aquesta nina la va comprar la meva mare per tenir-la a la feina i que les criatures que passessin per allà tinguessin alguna cosa per jugar i entretenir-se.

A mi aquesta nina sempre m'havia semblat antipaticota, però penso que potser era injusta amb ella. La culpa és d'aquest vestit tan ostentós, del cabell planxat en ziga-zaga i d'un tocat de flors que portava com a diadema.

Quan l'he despullada per rentar-li la robeta, el cos i els cabells, he descobert que és una nina preciosa.

És de finals dels vuitanta, o potser ja entrats els noranta, no n'estic segura. Va ser fabricada per Famosa i fa uns 53 cm de llarg. És una nina gran i bonica a la que m'he proposat trobar-li algun conjunt més modern que li vagi bé, potser de les Corolle o American Girl. La llàstima és que aquest serrell tan enorme que porta fa de mal pentinar.

Tafanejant per internet vaig trobar la foto d'una nina de Famosa amb el nom d'Amour. L'expressió de la cara és diferent i sembla que la mida també, l'Amour la veig mé petita. Però el serrell i el tipus de vestit semblen del mateix estil i època.

En fi, que continuaré investigant a veure si un dia descobreixo el nom d'aquesta nina, s'agrairà qualsevol pista ;-)

I posaré més fotos al bloc quan li hagi trobat roba de cada dia, el seu original li guardaré per a quan la convidin a una comunió o a una Puesta de Largo :-P

AD LIB

2009-03-22T12:57:00.015+01:00

Aquesta és la meva Nancy Colección Ad Lib.

Al començament dels setanta va néixer la moda ad lib, de l'expressió llatina ad libitum, que es pot traduir com lliurememt o sense límits. Aquest estil també és conegut com a eivissenc: colors clars, materials naturals i tècniques artesanals com els brodats i el ganxet.

Aquí la teniu gaudint d'una passejada primaveral i campestre. És evident que ella no pateix d'al·lèrgia. Per a mi fer això seria un acte temerari.

Detall de les sabates.

Retrat artístic realitzat per un amic seu fotògraf que viu en una cabana a la platja, sempre diu que ella l'inspira. La foto ha estat feta amb una polaroid vintage també del final dels setanta :-)

Tota presumida ens ensenya les seves arracades.

Famosa va treure dues variants d'aquest model, una és la que tinc jo i l'altra és aquesta que he trobat a la venda a Todocoleccion.

Al bloc http://chefissworld.wordpress.com/ he trobat aquesta foto d'un vestit Ad Lib original dels setanta.

DESCONEGUDA AFRICANA

2009-03-18T21:04:00.008+01:00

Aquesta nina és una de les que recordo de sempre.

No té cap marca al clatell ni a cap altra part del cos, per tant, ni idea de qui va ser-ne el fabricant. D'origen portava unes calcetes i una brusa de tirants, les dues peces a quadres blancs i vermells.

Té aproximadament la mida d'un Nenuco, potser és una mica més petita i prima.

La cara i els braços són tous, el cos és dur i les cames d'un plàstic duríssim.

Aquí posa amb les pestanyes restaurades. Li en faltaven unes quantes i he intentat omplir els buits amb trossets d'unes postisses comprades als "xinos". No tinc gaire traça, però ha quedat millor de com estava.

Amb el temps ha perdut una mica de color, ara és mulata, però fa uns trenta anys era d'un negre molt fosc. Serà l'efecte Michael Jackson?

Quan era petita i jugava amb les nines, m'imaginava la personalitat de cada nina. I a ella li tocava sempre ser la seriosa i responsable, trobo que té una cara plena de dignitat.

La cinta, les calcetes i el vestit els he fet jo a ganxet. Són senzills perquè no en sé gaire i vaig improvisant.

CAROL D'HIVERN

2009-03-17T17:25:00.006+01:00

M'han arribat les dues Paola Reina que vaig comprar per correu. Per ara només ha passat per l'estudi fotogràfic aquesta Carol.

És del catàleg anterior, però jo volia just aquest model perquè m'agraden el seus cabells curts. En el catàleg 2009 totes les Carol vénen amb la cabellera més llarga.
http://www.paolareina.com/

Fa 32 cm d'alçada, fa molt bona olor i jo la trobo guapíssima.

BARBIE FOTÒGRAFA DE NENS

2009-03-13T00:08:00.009+01:00

Doncs resulta que la padrina de la meva nena li porta una nina de record de cada lloc on va de viatge: madrilenya, russa, turca... I va arribar el dia en què va creuar el "charco" :-)

Un cop a NY, va entrar a la F.A.O. Schwarz i una Barbie li va cridar l'atenció pel damunt de totes les altres: la fotògrafa de nens!!!

Porta la seva càmara amb trípode, dos tamborets de diferent alçada, dos baby-models amb aletes d'angelet i papallona i un decorat per posar darrera els retratats :-) Ah! i un parell de fotos de mostra (cal fixar-se, però les porta a la mà esquerra).

Quan la nena sigui una mica més gran i deixem sortir aquesta Barbie de la capsa, espero que es faci molt amiga de les vuitanteres, de la Skipper i del Ken... ah! i de la Darling de Famosa que segur que està guardada a la mateixa caixa :-)

La meva primera Barbie va ser la Barbie Sun. La veritat és que no recordava ni el nom, ni l'any, ni res, i després de molta investigació internàutica, he trobat la foto a http://elkioskodeakela.blogspot.com/. Moltíssimes gràcies!!!

La clau ha estat que el fabricant era Congost i m'hi ha fet caure una pàgina nord-americana d'una col·leccionista que en té també de països sud-americans .

A mi m'encantava la meva Barbie perquè no la veia tan cursi com la superstar, no sé... era com més dinàmica. I el cabell era molt llis, més curt i gairebé mai s'enredava. I de totes les meves amigues era l'única que la tenia!!! em deien que la meva era molt rara, però jo no l'hauria canviada per cap.

Hi ha tantíssimes coses per internet sobre la Barbie que... Ufff! A mi m'agrada aquesta pàgina: http://www.kattisdolls.net/faces/barbwh.htm

NANCY ARTICULADA

2009-03-12T23:38:00.009+01:00

Una Nancy a punt d'estrenar vestit!! Sembla mentida que tan petita com era, encara recordo com la meva mare va treure el vestit de la capsa, com se'l va posar i com me l' ensenyava perquè hi jugués. Ooooooooh!

Ara penso com devia disfrutar la meva mare, jeje.

La nina aquesta va tenir un trist final. Quan ja ningú jugava amb ella, va anar a parar a unes golfes. Passat el temps i en una incursió (mig de neteja, mig a la recerca de tresors oblidats) va voler ser recuperada, però el ganxo on s'aguantava la molla no va resistir :-(

Unes mans inexpertes (les meves) van voler restaurar-la, però no van ser capaces... i la guapa Nancy articulada va anar a petar a les escombraries. El cert és que no recordo haver-la llençat, per allò que diuen que la memòria és selectiva i que les coses tristes tendim a oblidar-les, però aquell deuria ser el seu final perquè no l'he tornat a veure més. Snif!!!!

I mira que m'arrepenteixo, la pobre, després d'haver estat amb mi des de petita... aix, que desagraïda que vaig ser.

Només em consola pensar que va tenir una vida digna: amb armari i llit de fusta, molts vestits i un Lucas!!!! ;-)

PRISCILA DENISE

2009-03-10T19:51:00.013+01:00

Priscila Denise, aquest és el nom de la "repollo" que els Reis li van deixar a la meva nena l'any passat.

Com que és de la nova fornada, a Espanya està comercialitzada per IMC Toys.
http://www.micpk.com/default.htm

Jo de petita no en vaig tenir cap, eren massa cares. Però hi havia amigues i cosinetes que sí, així que trobo que són un clàssic i em va fer molta il·lu poder demanar-se-la a SSMM els Reis d'Orient.

Adoptar-la va ser una odissea. No perquè fos difícil trobar-ne, sinó perquè no hi havia manera de veure'n una i dir... -Aquesta!!! I com que totes són diferents.... ufff! Sempre penses: -Potser en un altre lloc n'hi hauran de més maques... perquè és que d'aquesta m'agrada el vestit, però la cara de l'altra és més maca, però aquests cabells no em fan el pes... quin fart de voltar botigues de joguines i grans magatzems!!!

Aquesta ens va agradar per l'expressió, els cabells de llana, els ulls verds i el vestit.

Orgullosa ens mostra el seu certificat de naixement.

La pàgina en anglès està prou bé http://www.cabbagepatchkids.com/. Té jocs, pàgines imprimibles, fets històrics... i informació sobre BabyLand.
BabyLand és una espècie de fàbrica/hospital que es pot visitar per veure com neixen les Cabbage i adoptar-ne una allà mateix.

És una monada: tenen sala d'espera per pares, nursery per als recien nascuts amb incubadores per a prenaturs, escola per al més grandets, parcs infantils, botiga i... el camp de cols!!!!
Només aquí es podria sentir una frase tan delirant com: -Tenin una mamacol parint. Ja ha dilatat 10 fulles. Espereu! És una bessonada.

Venen nines amb la cara de vinil, però a més és l'únic lloc on encara es poden adquirir les originals. És a dir, les fetes de roba de cap a peus. Preu? Al voltant dels 300 dolars.

A mi aquestes nines m'agraden bastant i el fet que totes siguin diferents em sembla divertit, però el tema del camp màgic de cols em sembla una flipada de Mr. Roberts. Em costa de pair que un senyor adult no tingui vergonya d'inventar-se una pseudo-llegenda tan querrinclona. Amb conillets-abella que escampen cristalls màgics sobre les cols (blau per a nens i rosa per a les nenes!!!!). Ufff!

I la nina té una cosa horrible que sembla inevitable en tots els ninots actuals que van farcits: la fibra de polièster traspassa la roba. És tan fina que si la roba no és prou gruixuda al nino li van sortint filets blancs per tot el cos. Amb aquesta pega ja m'he trobat amb ninots de la Chicco, amb un Pocoyo, amb altres nines de drap,... En fin, una plaga.

Un paparatzzi va enxampar a la nostra estimada Priscila ensenyant els pololos. És una foto robada que atempta contra la seva reputació i ella espera que mai vegi la llum ;-)

Aquí en un camp, que no és de cols, però a la Priscila no li importa. Ella igual de feliç com sempre.

Quan registres la nina pots canviar-li el nom i la data de naixement, però li he volgut mantenir perquè em fa pensar en la pel·li "Priscilla, reina del desierto".

ESPERIT HIPPIE

2009-03-08T21:37:00.026+01:00

Heus aquí la Fatoume.

Ara fa uns sis o set anys que badavem per una botiga d'oportunitats per a la llar quan vam sentir un xiuxiueig: -Aquariuuuuuuuuuuus.

Des d''un prestatge ens mirava aquesta nostàlgica nina que encara lluïa les seves flors plena d'optimisme per l'arribada de la nova civilització. El que ella no sabia és que ja haviem deixat enrere l'era de Capricorn i que els canvis esperats encara no s'havien esdevingut... aix, angelet.

El fet és que no ens vam poder resistir a portar-la a casa amb nosaltres i ella ens va fer companyia des d'una llibreria Billy tot el temps que vam estar-nos vivint en un mini-piset-estudi al centre. Donava al minso espai un toc Flower Power que ens agradava. És tan mona i simpàtica!!

Fa 23 centímetres i és de la casa SumSum http://sumsumft.com/, que es dedica a fer joguines barates, còpies de les Bratz, de les Jaggets,...

Però la Fatoume és autèntica, eh!? Amb aquest cabells afro i les margarites a les galtes :-) Per cert, el nom se l'hem posat nosaltres, que venia sense caixa, ni blister, ni stand... res de res.

La seva pel·li favorita és Hair, of course :-)

A mi em costa escoltar aquesta cançó sense veure dins al meu cap al Raphael cantant-la... ups!

D'Anton-Jos

2009-03-05T01:29:00.006+01:00

Aquest nino té, aproximadament, divuit anys.

És de la casa D'Anton-Jos que, pel que he anat veient per internet, ja no existeix. Sembla que algunes línies dels seus productes se les va quedar l'empresa Magic Baby.

Té les extremitats i el cap de vinil i el cos de roba. El vestit que porta està molt ben fet, ben acabat i amb detallets, però les sabates són pintades!!

Va ser un regal de la meva mare durant el temps que vaig estar ingressada a l'hospital recuperant-me d'una operació. I recordo que va ser l'objecte d'una acarnissada discussió amb una tieta!! :-P El tema era apassionant: representa un nen o una nena? La veritat és que he oblidat què opinava cadascú...jeje, però ara puc dir que el veig com un nen.

Un nen que va vestit d'escolar de cap allà els anys deu o vint del segle passat.

A mi em fa l'efecte que té carona de tímid i tranquil... que no seria l'ànima de cap festa, vaja. Em sembla diferent a la resta de nines que he pogut veure d'aquest fabricant perquè la majoria tenen cares molt divertides i esbojarrades. Aquest els va sortir més seriós, l'intel·lectual de la colla... I per demostrar-ho, l'hem enxampat a la biblioteca :-)

Però com que tot no serà estudiar, aquí el teniu passant l'estona jugant amb el seu cadell.

LA PRIMERA PAOLA REINA

2009-02-28T23:30:00.009+01:00

Una amiga de la meva mare li va portar aquest bombó a la meva nena quan va venir de visita mentre erem de vacances al poble. I a partir d'aquí que vaig començar a buscar què era això de Paola Reina. Quina troballa! Quines nines més maques que tenen!

Aquest és de la col·lecció del 2008 de "Los peques de Paola", el nen asiàtic.

Fa una olor... com definir-la... entre vainilla i galeta Maria... hmmmm! és que te'l menjaries!! I a mi aquesta olor sempre m'evocarà les vacances d'estiu :-)

Es diu Valentí perquè l'amiga que se la va regalar a la meva nena ens va explicar que l'havia triat perquè li recordava un nino que havia tingut ella de petita que es deia així. Total, que ja ens va arribar a casa batejat i tot!!

Ja he anat insinuant i donant pistes que m'agrada molt la nena negra, a veure si cau i així el Valentí tindrà una amigueta ben bé de la seva mida :-)

BINTOU II

2009-02-22T18:20:00.007+01:00

Doncs aquí van unes quantes fotos de la Bintou.

La llum natural sembla que l'afavoreix més

Primer pla

Mirant per la finestra

Detall de la sivella de les sandàlies.

NINES ANTIGUES

2009-02-22T12:54:00.003+01:00

Les nines de la meva mare al terrat de casa. Segurament la foto va ser feta als anys 50.

Encara conserva les dues petites (el nadó i la dels monyets)

El nadó és de goma i ara ja està bastant enfosquit i a la nina, que era de pasta de paper, li falta algun ditet.

Però són uns supervivents!!! :-))

X-FILE

2009-02-22T11:18:00.005+01:00

El cas d'aquesta nina és un petit misteri.
Les fonts familiars :-) diuen que els meus avis li van regalar a la meva mare quan aquesta va saber que estava embarassada de mi. Per tant, quan jo era era petita, la nina aquesta devia ser relativament nova, no?
Doncs bé, jo sempre la recordo atrotinada i feta un nyap, la pobra. I no apareix en cap foto antiga lluint alegre i fent patxoca...
No tinc ni idea de quina aparença tenia recient comprada.
No te cap marca al clatell ni a cap altre lloc, per tant tampoc sé qui va ser el fabricant :-/

Dit això, haig de reconèixer que era la nina que més m'estimava. Les altres eren rosses, amb un bon color de cara, portaven vestits bonics... en canvi aquesta pobrissona era morena i amb uns cabells impentinables, el coll se li torçava, tenia la pell esgrogueïda i amb taques, les carns amb trossos reblanits, la seva roba es veia senzilla i deslluïda...

Recordo que l'havia de defensar de les altres nines que es ficaven amb ella i no volien compartir els seus jocs... :-) per això la volia tant. Aix, la veia tan bona nena i tan desvalguda.

Ara, a més, la pobrissona té un ull que se li ha soldat pel darrere i ni de li tanca ni se li obre del tot... què hi farem!

Malgrat tot, crec que és la nina amb la cara més dolça que he vist mai.

JO LI DIC BINTOU

2009-02-21T16:00:00.010+01:00

És una nina que em van deixar els Reis fa uns nou anys. Va ser una sorpresa molt gran perquè a mi no se m'hauria passat mai pel cap de demanar-ne una (que estava en plena fase "només coses pràctiques"). Però aquesta és la gràcia dels Reis, no? que quan prenen la iniciativa, triomfen!!

És de la casa D'Nenes, de la dissenyadora Carmen González.

És maquíssima, guapa, guapa. Les fotos no li fan gaire justícia, ja li en faré de millors. Però és que tenia ganes de començar a posar cosetes al bloc.
La roba i les sandàles són de molt bona qualitat. Talment com les de debò, però en miniatura.

PRESENTACIÓ

2009-02-14T12:19:00.000+01:00

Aquest bloc vol ser un homenatge a les nines que ens han acompanyant a totes quan erem petites i a les que han sobreviscut fent-nos companyia quan ja ens vam fer grans.

Des que vaig tenir la meva nena que m'he començat a interessar de nou per elles. Cal dir que a la meva mare sempre li han agradat molt i li haig d'agrair que encara conservi les de quan jo era petita i algunes de quan ho era ella.

No es pot dir que tinguem una col·lecció, no hi ha res sistematitzat ni de més valor que no sigui el sentimental.

Bé, de fet la idea de tot això em va venir quan per casualitat vaig anar a parar a aquests dos blocs:
http://munecas-dolls.blogspot.com/
http://srtapepis.blogsome.com/

Espero que gaudiu de les fotos de les nines que aniré penjant.